Vés al contingut

Santa Maria d'Axpe

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santa Maria d'Axpe
Imatge
EpònimVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
segle XVI construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicgòtic tardà
arquitectura del Renaixement
arquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBusturia (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 22′ 57″ N, 2° 42′ 01″ O / 43.38251°N,2.7004°O / 43.38251; -2.7004
Patrimoni construït basc destacat
Identificador15
Activitat
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Santa Maria d'Axpe és una famosa església pertanyent a la diòcesi de Bilbao, que està ubicada en el poble d'Axpe-Busturia, coneguda per la seva arquitectura gòtica i el bon estat de conservació. Forma part del patrimoni cultural del País Basc.

Història

[modifica]

L'any 1051, el comte de Biscaia va concedir al bisbe d'Àlaba la propietat del monestir de Santa Maria de Axpe juntament amb totes les seves pertinences, que avui és l'església.[1][2] Part de les pertinences donades pel comte de Biscaia són la casa pairal que hi ha al recinte de l'església, lloc de naixement de cèlebres habitants d'Axpe. Part dels seus calzes, llibres antics i quadres han estat exposats durant un temps al museu Guggenheim de Bilbao.

L'església va ser reconstruïda i ampliada a principis del segle XVI, amb un estil gòtico-basc. Aquest és l'edifici que es conserva.[1] El retaule és obra de Pedro Aboítiz, Alejandro de Aguilar i Juan de Bilialdea del 1638.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Elustondo, José Agustín; Garaizar, Antonio Villarejo. Santuarios marianos de Álava, Guipúzcoa y Vizcaya (en castellà). Encuentro, 2000-02-09, p. 330. ISBN 978-84-7490-555-7. 
  2. Henao, Gabriel de. Averiguaciones de las antigüedades de Cantabria: enderezadas principalmente a descrubrir las de Vizcaya, Guipúzcoa y Alava ... a honor y gloria de S. Ignacio de Loyola (en castellà). E. López, 1894, p. 301.