Santa Maria d'Orellà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial | |||
| Ús | església  | |||
| Dedicat a | Verge Maria | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 863,4 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Orellà (Conflent) | |||
| Localització | Orellà | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Perpinyà i Elna (parròquia de Nostra Senyora de les 3 Valls de l'Alt Conflent) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Santa Maria d'Orellà és l'església parroquial del poble nord-català d'Orellà, a la comuna del mateix nom, de la comarca del Conflent.
Està situada[1] en el costat de llevant del nucli urbà d'Orellà, al costat del cementiri del poble.
Els primers documents que parlen d'Orellà són del segle x (Orelianum, any 957, villa Aureliani, any 978), tot i que la primera notícia de l'església de Santa Maria és del 1046, ja que és esmentada com a confrontació de la parròquia de Sant Feliu d'Aiguatèbia. Sant Martí del Canigó és qui tenia jurisdicció sobre l'església i tot Orellà.
L'església, molt refeta sobretot en època moderna, conserva pocs elements del temple original romànic; només una part del mur nord hi correspon. Santa Maria d'Orellà conserva mobiliari dels segles XVI, XVII i XVIII, entre els quals destaquen un frontal d'altar romànic i una creu processional de transició del romànic al gòtic, probablement tots dos elements procedents de Sant Martí del Canigó, quan, amb l'exclaustració del 1783, se'n repartí el mobiliari entre les seves antigues dependències conflentines.
El frontal d'altar és pintat damunt d'una fulla de pergamí adherida a una taula de fusta. Al centre de la taula hi ha un pantocràtor en una màndorla ovalada, amb els apòstols Joan i Mateu als angles superiors i Marc i Lluc en els inferiors. A banda i banda, els dotze apòstols repartits en grups de tres, formant quatre quadres. Tpt sobre un fons daurat, les figures són severes, amb caràcter ascètic.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «107 - Orellà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Conf 103. Santa Maria d'Orellà». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Orellà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Ponsich, Pere. «Orellà: Santa Maria d'Orellà». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 545-546 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.