Santa Maria de Castelló d'Encús
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Part de | Castelló d'Encús | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | Bo (restaurada 2009) | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 864 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Talarn (Pallars Jussà) | |||
| Localització | Castelló d'Encús | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Categoria | Antiga sufragània de Sant Martí de Rivert | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars | |||
Santa Maria de Castelló d'Encús (o Sant Martí de Castelló d'Encús),[1] fou l'església parroquial del poble de Castelló d'Encús del terme de Talarn, a la comarca del Pallars Jussà.
Davant la manca d'un títol fefaent, es pot considerar documentada la pertinença de Castelló a l'orde de Sant Joan de Jerusalem l'any 1151, en virtut de la donació que van fer els comtes de Pallars, Arnau i Àuria, a la comanda de Susterris.[2]
Fins fa poc (2009, en què fou restaurada) entremig de les runes de cases de l'antic poblat hi havia l'antiga parroquial de Sant Martí, amb la teulada ensorrada de pocs anys, car en les darreres dècades els militars de Talarn l'havien coberta (com ho testimoniava una làpida trencada que hi havia a l'interior).
Sant Martí és un temple petit, d'una sola nau i capçalera plana. La teulada, recuperada per la restauració, era (i és) a tres vessants determinats per una biga carenera, que s'aguanta al vèrtex de la testera de la façana i a una encavallada situada sobre la capçalera; biga i encavallada formen el tremujal dels tres vessants. A la façana hi ha la porta, de bon dovellatge, que forma arc de mig punt (que no sembla medieval).
Interiorment, al mur de tramuntana hi ha un arcosoli d'aparença medieval, cobert amb volta de mig punt; lloc on sovint s'allotjava un sarcòfag. A migdia i a tramuntana del presbiteri, hi ha sengles finestretes espitllerades d'arc de mig punt. En tot l'edifici els murs són de carreu petit i irregular, desbastat a cop de maceta, lligat amb morter i aparellat en filades. És un tipus de parament que si bé fa pensar en el primer romànic, sembla que en aquest cas és obra medieval tardana, de difícil datació.
Referències
[modifica]- ↑ Fuguet, 2000, p. 62-63 i 124 (ACA GP, reg. 63, Visita de 1746, fol. 28-30: "L'església del lloc i terme (de Castelló), sots invocació de Sant Martí és de la Religió, com que no hi ha prou cóngrua per mantenir un pàrroc, el comanador nomena un capellà que hi diu missa un diumenge per altre"); i també a: El Principat de Catalunya..., vol. I, p. 423-424.
- ↑ Miret, 1910, p. 84; Bertran, 1983, p. 225, doc. núm. 8; Fuguet, 2000.
Bibliografia
[modifica]- BERTRAN I ROIGÉ, Prim (1983): «L'orde de l'Hospital al comtat de Pallars (segle XII). Notes i documents», Barcelona: Balmesiana (Biblioteca Balmes), p. 221-251.
- CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Santa Maria de Castelló d'Encús". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
- FUGUET SANS, Joan, Templers i Hospitalers, III. Guia de les Terres de Ponent i de la Franja, Barcelona: Rafael Dalmau, Ed. 2000. ISBN 84-232-0623-8.
- El Principat de Catalunya al “Diccionario geográfico – estadístico – histórico de España” de Pascual Madoz, I-II, Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-255-7.
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
- MIRET Y SANS, Joaquim (1910), Les cases de templers y hospitalers en Catalunya, Barcelona.
- PLADEVALL, Antoni i CASTILLÓ, Arcadi. "Talarn", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Enllaços externs
[modifica]