Apareix esmentada per primer cop l'any 1001 en un document segons el qual Arnau Gaufred Isarn i altres executors testamentaris d'un difunt anomenat Guillem fan donació al monestir de Sant Pere de Camprodon d'una mas situat a Castellar de la Muntanya prop de l'església.[2] Més tard apareix documentada el 1079 quan els bescomtes de Bas en fan donació per establir el priorat de Sant Joan les Fonts, cintant-la com Sancte Marie de Castellario.[3] Al segle xiii també apareix amb el nom de castlario. L'any 1346, a més de l'altar major hi havia un altre dedicat a Santa Àgata que un temps comparí amb Sant Sebastià fins que aquest en tingué un de propi. En constituir-se la confraria del Roser el 1644 l'altar de Santa Àgata va passar a estar dedicat a la Mare de Déu del Roser. Més tard, el 1734, l'altar de Sant Sebastià va passar a ser dedicat a Sant Francesc Xavier.
És un edifici del segle xii d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó. La capçalera situada a llevant, presenta un absis semicircular amb finestra central modificada. A la banda de migdia hi ha l'entrada. Sembla que la seva porta, molt bonica, ara es troba a Sant Llorenç d'Oix.[3] El campanar és de torre. La sagristia i la rectoria són afegits del segle xviii. L'església també té una pica baptismal d'immersió llisa, fora del seu lloc i mig encastada a la paret.[3]
