Mare de Déu del Roser de Gisclareny

Infotaula edifici Mare de Déu del Roser de Gisclareny
Dades
Tipus	Església i església parroquial
Localitzat en l'àrea protegida	Parc Natural del Cadí-Moixeró
Construcció	S. XVII
Característiques
Estil arquitectònic	Obra popular, barroc
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Gisclareny (Berguedà)
Localització	Pl. de l'Església. Gisclareny (Berguedà)
42° 15′ 00″ N, 1° 47′ 12″ E
IPA
Identificador	IPAC: 3335
Bé integrant del patrimoni cultural català Id. IPAC 3335

Mare de Déu del Roser de Gisclareny o de Santa Maria és una obra del municipi de Gisclareny (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

Església de tres naus separades per pilars de secció quadrada i coberta amb volta de creueria, la central i les laterals, de canó. L'interior conserva part de la decoració neoclàssica (enguixats, capitells policromats, cornisses, etc.). A llevant hi ha una petita sagristia flanquejada per dues capelles laterals i el campanar de secció quadrada s'alça a ponent, prop de la porta. La coberta exterior és a dues aigües amb teula àrab. El parament és de pedra irregular unida amb morter.

Història

Situada dalt d'un petit turó que domina la vall del riu Saldes i tot el poble disseminat de Gisclareny, és documentada des del s. XIV com a església del castell de Gisclareny, car la parròquia era la veïna església de Sant Miquel de Turbians. La construcció medieval fou substituïda a finals del s. XVII o principis del XVIII per l'actual edifici barroc.