Sant Miquel de Turbians
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Natural del Cadí-Moixeró | |||
| Construcció | segle XII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 1.252 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gisclareny (Berguedà) | |||
| Localització | Turbians, Gisclareny | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 3344 | |||
Sant Miquel de Turbians és una església romànica del municipi de Gisclareny (Berguedà). És un edifici situat dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró[1] en bon estat de conservació.[2] És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Té una nau única, ampla i sense absis, orientada a llevant i de considerables proporcions. Els murs, fets amb un parament força rudimentari, presenten un seguit d'obertures molt senzilles. La coberta exterior és a dues aigües amb teula àrab. La façana, al mur de migjorn, és la part més interessant de l'edifici. Presenta una portalada de dos arcs de mig punt en degradació i adovellats, rematats per una arquivolta que fan de cornisa amb una senzilla imposta. Al cantó sud-oest hi trobem el campanar de planta quadrada amb quatre obertures d'arc de mig punt a la part superior.[3]
Història
[modifica]Actualment és sufragània de Santa Maria de Gisclareny, malgrat que en origen fou parròquia independent i molt possiblement, parròquia d'aquest municipi, ja que el 1290 Galceran de Pinós donà les rendes i totes les collites del castell de Gisclareny i de la parròquia de St. Miquel de Turbians a G. de Tàpies. Es troben documentades durant el s. XIV, pràctiques simoníaques en aquesta parròquia, dins la baronia de Pinós i Mataplana. El lloc de Turbians el trobem esmentat a més en l'acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell del 839.[3] Inicialment era una petita ermita, de la qual es té notícia des del segle x, amb el nom de Sant Miquel del Paradís, i que va funcionar com a església parroquial fins al segle xviii.[4][5]
Francesc Cima i Garrigó va escriure diversos llibres d'espiritualitat que tenien com a protagonista un suposat ermità que vivia en aquest indret.[6][7]
Referències
[modifica]
- ↑ L'església, a DadesCat
- ↑ Col·lectiu Obaga, Romànic a l'objectiu
- ↑ 3,0 3,1 «Sant Miquel de Turbians». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 novembre 2015].
- ↑ «L'església, al web de Gisclareny». Arxivat de l'original el 2010-09-21. [Consulta: 19 desembre 2010].
- ↑ «L'església, a AltBerguedà». Arxivat de l'original el 2011-03-15. [Consulta: 19 desembre 2010].
- ↑ Converses amb l'ermità de Sant Miquel de Turbians. Francesc Cima i Garrigó, 1995. ISBN 978-84-404-6614-3.
- ↑ Terrassa, Diari de. «Un maestro entusiasta, resiliente y contemplativo» (en castellà), 21-06-2016. [Consulta: 12 desembre 2023].