Santa Maria de Mosoll
Santa Maria de Mosoll | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Verge Maria | |||
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Construcció | XII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Mosoll (Baixa Cerdanya) | |||
Localització | Mosoll. | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 7682 | |||
Activitat | ||||
Religió | catolicisme | |||
Santa Maria de Mosoll és una església romànica situada a l'entitat de població de Mosoll, pertanyent al municipi de Das, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
Història
[modifica]L'església apareix documentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de final del segle x. Va pertànyer al monestir de Sant Martí del Canigó i va patir, com tantes altres esglésies de la Cerdanya, el saqueig i incendi per part de les tropes càtares del comte de Foix i el vescomte de Castellbò el 1198. També va sofrir un incendi causat per Arnau de Saga.[1]
Edifici
[modifica]És de planta rectangular composta d'una nau amb un absis semicircular amb volta de canó apuntat, amb uns arcs rebaixats als murs laterals per situar-hi uns altars i una fornícula per a la pica baptismal. Unes petites finestres s'obren orientades als diferents punts cardinals excepte el nord.
En unes excavacions en el paviment portades a terme l'any 1975 van aparèixer, ocupant tota la planta, una trentena de sitges ovoides a tocar l'una de l'altra. Les seves mides són, aproximadament, d'un metre de diàmetre i un i mig de profunditat. Segons alguns arqueòlegs, eren sepultures, però també n'hi ha que creuen que eren sitges anteriors a la construcció de l'església.[2]
A la part exterior no té cap element decoratiu. Destaca el campanar de cadireta o espadanya de dos ulls i amb l'amplada de tota la façana.
Pintura
[modifica]Un frontal d'altar sobre fusta del segle xiii amb diverses escenes que representen l'Adoració dels Mags, Maria amb Jesús, la Presentació, l'Anunciació i la Dormició de la Verge es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.
Queden restes de pintura mural amb el pantocràtor i apostolat als murs de l'absis.
Referències
[modifica]- ↑ Ventosa i Serra, Enric. Les esglèsies romàniques de la Cerdanya. 6. 1a.. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2004, p. 129 (Nostra història). ISBN 84-95695-39-1.
- ↑ Bertran, Juan Antonio, (1992) La Cerdaña de siempre,Barcelona, Editorial Juventud,p. 294, ISBN 84-261-2660-X
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Ventosa i Serra, Enric. Les esglésies romàniques de la Cerdanya. Barcelona: Farell, 2004. ISBN 84 95695 39 1.