Santa Maria de Sant Guim de la Plana
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i església parroquial  | |||
| Construcció | segle XIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura popular | |||
| Altitud | 555 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Guim de la Plana (Segarra) | |||
| Localització | Placeta del Castell | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 25 juny 2010 | |||
| Id. IPAC | 26241 | |||
Santa Maria de Sant Guim de la Plana és una església de Sant Guim de la Plana (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
L'església parroquial de Santa Maria és un edifici de nau única amb dos trams amb volta de llunetes, presbiteri, capelles laterals amb volta de creueria i cor. L'interior de la nau es troba tota arrebossada i pintada de blanc amb detalls grisos i el presbiteri rosa, mentre que a l'exterior els carreus de pedra irregulars són els protagonistes, tot i que en algun lloc encara podem endevinar restes d'arrebossat.[1]
A la façana principal observem una portada d'arc de mig punt adovellats amb una mènsula amb la data "1870". A llevant s'aixeca la torre del campanar, que consta de tres cossos verticals quadrangulars, coronats per un balustre de pedra amb decoracions geomètriques fetes amb maons.[1]
La façana principal conserva una placa de difícil lectura en memòria dels soldats caiguts durant la guerra.[1]
Actualment aquest edifici es troba en restauració i gran part de la seva façana no és visible.[1]
A l'altar major es conserva la imatge de la Mare de Déu, talla romànica en fusta policromada.[1]
Història[modifica]
La parròquia de Sant Guim fou una església subjecta a la canònica de Guissona, tal com es recull a l'acta de consagració de santa Maria de Guissona de l'any 1098. El capellà de Sant Guim contribuí a la dècima del bisbat d'Urgell del 1391 amb 15 sous.[1]
L'actual edifici és una construcció relativament moderna. Al campanar hi figura la data de 1870 i es pensa que és una restauració però de gran envergadura. De l'edifici primitiu tan sols en resten algunes parets que podrien ser romàniques.[1]
Referències[modifica]
