És una església reedificada sobre unes restes del segle xii. De planta rectangular. Té una torre-campanar de planta quadrada. Destaca la porta d'entrada (barroc simple) amb un arc rebaixat de falses dovelles sostingut per columnes. A l'interior la volta és d'arc de mig punt, té un cor al peu sostingut per un arc rebaixat i les parets són enguixades. Al presbiteri hi ha un retaule realitzat amb guix que presenta una composició d'estil neogòtic. L'església queda plenament integrada dins el conjunt del nucli i només es distingeix de les cases del costat pel seu campanar. En l'arc de la porta d'entrada hi ha la data inscrita del 1868.[1]
Formava part de la baronia de Segur.[1] El 1157 fou cedida al monestir de l'Estany pel bisbe de Vic, Pere Redorta, conjuntament amb les seves sufragànies de Sta. Magdalena de l'Astor Sant Jaume de Durban i Sant Joan de Vilamajor.[1]
↑ 1,01,11,2«Santa Maria de Segur». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 setembre 2015].
