Santa Maria de Verdú
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i església parroquial  | |||
| Construcció | S. XIII, XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic, gòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Verdú (Urgell) | |||
| Localització | Pl. Bisbe Comelles | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30155 | |||
Santa Maria és una església amb elements romànics i gòtics al nucli urbà de Verdú (l'Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Arquitectura i mobiliari
[modifica]És un edifici transformat per un seguit de reformes i ampliacions. De cronologia romànica resta la portalada.[1] La nau central és coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat. Las naus laterals estan cobertes per voltes de creueria. La comunicació entre la nau central i les laterals es realitza mitjançant uns arcs lleugerament apuntats. Una de les modificacions patides per l'església en època moderna fou la prolongació de l'absis i la construcció de l'espai dedicat a la sagristia darrera mateix d'aquest absis. La nau lateral del costat de l'Evangeli té una capçalera rematada amb una absidiola de planta rectangular i coberta amb creueria. Per tant, es troba una capella d'estil gòtic. La resta d'espais són reformats en una cronologia renaixentista, com la nau lateral dreta. L'altar major és recte i la representació d'un sant enterrament en pedra presideix la part baixa. Les entrades a l'església són d'estils força diferents. L'entrada principal és romànica amb un rosetó gòtic a sobre. La porta lateral és d'estil renaixentista.[1] A l'exterior, el perfil de l'església està rematat per un campanar de planta quadrada situat al lateral esquerre de la portalada principal.[1] Als arcs torals de la nau es veuen els escuts familiars dels Alemany, entre d'altres.[1]
A l'interior de l'església es troben diverses imatges: l'altar major està presidit per una talla barroca de Santa Maria de l'Assumpta, obra d'Andreu Pi que quedà molt malmesa a la revolta i es restaurà l'any 1946.
A sota hi ha una representació del Sant Enterrament, amb Crist jacent i els personatges de Sant Josep d'Arimatea, Maria, dona de Cleofàs, la verge Maria, Maria, Maria Magdalena i Sant Nicodem al voltant. Realitzat cap al segle XVI- XVII, fou trobat sota l'enllosat de l'altar major el 1790. A la nau lateral dreta hi ha la talla de Sant Flavià, obra de Pere March i l'únic que es conserva del retaule realitzat l'any 1658-1659.
A la mateixa nau es troba també la Verge del Roser, escultura de pedra policromada barroca. A la nau lateral esquerra hi ha la imatge gòtica del Crist Crucificat, de fusta policromada, i la representació de l'Arbre de Jesé amb la Verge al capdamunt. És una talla de fusta policromada del segle xvii, realitzada per August Pujol i els daurats van ser fets el 1631 per Gregori Ferrer.[1] A la nau lateral dreta hi ha la representació dels Misteris del Rosari, realitzada en pintura sobre ceràmica, dels segles XVI-XVII.[1]
Història
[modifica]Hi ha un document del 1072 on s'esmenta l'església poc després de la conquesta del poble per part de Ramon Berenguer I.[1] El 1265 es basteix una nova església, segons mostra la deixa de Guillem Móra.[1] Del 1279 al 1280l'església apareix comptabilitzada formant part de la diòcesi de Vic.[1] El 1296 les obres de la nova església estaven gairebé enllestides.[1] Entre el 1437 i el 1458 es construeix la capella de sant Flavià.[1]
Entre el 1502 i el 1526 es duu a terme la construcció de la capella del Santíssim.[1] Del 1531 al 1545 es fa la construcció de la capella del Roser i la del Sagrat Cor.[1] El 1634 es construeix el baptisteri.[1] El 1692 es realitza la portalada lateral d'estil renaixentista.[1] Finalment, el 1892 s'enderroca l'antic absis semicircular i s'engrandeix el presbiteri.[1]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Detall d'un capitell de la portalada -
Retaule de la Puríssima Concepció, d'Agustí Pujol -
Altar Major -
Absis lateral esquerre amb la imatge del Sant Crist -
La imatge del Sant Crist -
La imatge de Sant Flavià, a l'absis lateral dret -
Portalada romànica de Santa Maria de Verdú
Referències
[modifica]