Vés al contingut

Santi Baró i Raurell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSanti Baró i Raurell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1965 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupacióescriptor
Activitatsegle XX-XXI

Santi Baró i Raurell (Olesa de Montserrat, 1965) és un escriptor català.

Biografia

[modifica]

Als 16 anys va començar a treballar com a joier al taller de joieria dels seus pares. Tot i que volia ser dramaturg, influenciat per la seva participació des de ben petit a La Passió d'Olesa, va acabar fent d'escriptor, tasca per la qual ha rebut diversos premis. No va ser fins al 1995 que es va decidir a viure de les seves novel·les, i es va dedicar únicament a escriure durant dos anys.[1] Després d'un llarg període sense producció editorial, va publicar El noi que tenia mil anys (2004) i Nit de sang (2006). Aquesta darrera obra va obtenir el 2n Premi Juvenil Barcanova. A partir d'aleshores i gairebé de manera ininterrompuda, Santi Baró ha publicat una desena de novel·les, dues de les quals destinades a públic adult i amb certa notorietat: El rei d'Uruk, que quedà finalista del Premi Ramon Llull l'any 2008, i Tres en ratlla,[2] que relata premonitòriament les manifestacions de l'11 de setembre de 2012 a Barcelona. Actualment combina la seva feina d'escriptor amb la realització de diversos tallers d'escriptura per a nois i noies d'institut.

Obra

[modifica]
Santi Baró
  • Amagats (2024, Edicions del Bullent)
  • Aitana té 100K (2023, Andana)
  • Boggiedown (2020, Fanbooks)
  • La filla de la tempesta (2019, Grup62)
  • Memorias de un cadáver (2016, SM)
  • El noi de la novel·la (2016, Bromera)
  • L'efecte Calders (2016, La Galera)
  • El Informe Ahnenerbe (2016, Ediciones B)
  • La luna de hielo (2016, SM)
  • El darrer conte de Les mil i una nits (2016, Baula)
  • Fario (2014, Cruïlla)
  • (text) Les Aventures de l'Abella indepe (2014)
  • Extra, el noi que parlava amb els esperits (2013, Oxford)
  • Tres en Ratlla (2012, Random House)
  • La Gran O (2011, Cruïlla)
  • El Secret de la marea (Barcanova)
  • La lluna de gel (2010, Barcanova)
  • El retorn a la terra (2010, Estrella Polar)
  • Paisatge sobre tela (2010, Barcanova)
  • Un contra onze (2010, Cruïlla)
  • L'Home que es posava vermell (2010, edicions paper d'estrassa)
  • El rei d'Uruk (2008, Random House Mondadori)
  • Nit de sang (2006, Barcanova)
  • El noi que tenia mil anys (2004, Barcanova)
  • Joc de dames (1998, El Bullent)
  • No vaig tenir temps de plorar (1998, El Mèdol)
  • Temporada de caça (1996, Columna)
  • Des de les seves estones lluïdes (1995, ajuntament d'Ascó)

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Biografia al web de l'editorial Barcanova». Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 9 desembre 2013].
  2. ↑ «Entrevista a Propera parada: cultura». [Consulta: 9 desembre 2013].
  3. ↑ «Pep Puig, Víctor Obiols i Empar Moliner, protagonistes de La Festa de les Lletres Catalanes», 14-12-2015. [Consulta: 14 desembre 2015].
  4. ↑ «Premi Gran Angular». Editorial. [Consulta: 9 desembre 2013].
  5. ↑ «L'escriptor Santi Baró guanya el XXIV premi Gran Angular, amb 'Fario'». Ara.cat, 26-09-2014 [Consulta: 13 octubre 2014].
  6. ↑ «Premi de novel·la juvenil Barcanova». Editorial. Arxivat de l'original el 2 de juliol 2013. [Consulta: 9 desembre 2013].
  7. ↑ «Premi Esport i Ciutadania». [Consulta: 9 desembre 2013].
  8. ↑ «Notícia a La Xarxa». [Consulta: 9 desembre 2013].
  9. ↑ «Esment a Llibreria Pedagògica». Arxivat de l'original el 2 de febrer 2014. [Consulta: 9 desembre 2013].
  10. ↑ «Notícia al web de l'arxiu de Sant Just Desvern». Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 9 desembre 2013].
  11. ↑ «Recopilatori cultural de l'Ajuntament d'Ascó». Arxivat de l'original el 1 de febrer 2014. [Consulta: 9 desembre 2013].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Santi_Baró_i_Raurell&oldid=34057003»