Vés al contingut

Basílica de Santi Cosma e Damiano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Santi Cosma e Damiano (diaconia))
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Basílica Diaconal dels Sants Cosme i Damià
Imatge
La basílica dels Sants Cosme i Damià vista des del turó Palatí. Es veu l'aula d'accés circular originària del Temple de la Pau,posteriorment transformat en el considerat "temple de Ròmul", que va ser incorporat a la basílica.
EpònimCosme i Damià Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia i basílica menor Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle vi - 
Dedicat aCosme i Damià Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicpaleocristià
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVia dei Fori Imperiali, 1 - Roma Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 32″ N, 12° 29′ 15″ E / 41.89231093°N,12.48750302°E / 41.89231093; 12.48750302
Patrimoni monumental d'Itàlia
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
CategoriaBasílica menor, Església titular
DiòcesiRoma
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcosmadamiano.com Modifica el valor a Wikidata

La basílica de Sant Cosme i Sant Damià és una església al Fòrum Romà, formada per diversos edificis romans originals. L'edifici circular a l'entrada al Fòrum (no s'utilitza avui dia) va ser construït a principis del segle iv com un temple romà, es creu que dedicat a Valeri Ròmul, el fill deïficat de l'emperador Maxenci. L'edifici principal va ser potser la biblioteca d'un fòrum imperial. Té dignitat de basílica menor.[1]

Es va convertir en una església el 527 i conté parts importants però molt restaurades d'art paleocristià, especialment en els seus mosaics.

Avui dia és una de les antigues esglésies anomenades titulars, de les quals els cardenals són rectors com a cardenals diaques. La basílica, dedicada als dos germans grecs, metges i màrtirs sants Cosme i Damià, es troba als Fòrum de Vespasià, també conegut com el Fòrum de la Pau.

Història

[modifica]
Antic altar de la Mare de Déu al tron amb els dos sants titulars

Tradicionalment es considera que el temple va ser dedicat per l'emperador Maxenci al seu fill i co-cònsol Valeri Ròmul, que va morir el 309 i va rebre honors divins. La construcció del temple va ser probablement part d'un programa de reconstrucció d'increïble intensitat duta a terme per Maxenci a la zona, després d'un desastrós incendi al 306; el projecte només estava parcialment complet a la seva mort. La identificació del temple amb Valeri Ròmul és provisional, basat en la troballa d'una moneda que data de 307 dC que mostra la forma distintiva de l'edifici, i una dedicació propera a Valeri Ròmul com un mortal divinitzat.[2] També s'ha especulat que el temple fos una reconstrucció del temple original de "Júpiter Estator", o un dedicat als Penats, restaurat per Maxenci.

El temple va ser cristianitzat i dedicada als sants Cosme i Damià l'any 527, quan Teodoric el Gran, rei dels ostrogots, i la seva filla Amalasunta donaren la biblioteca del Fòrum de la Pau (Bibliotheca Pacis) i una part del temple de Ròmul al Papa Fèlix IV. El Papa va unir als dos edificis per crear una basílica dedicada als dos germans i sants grecs, Cosme i Damià, en contrast amb l'antic culte pagà dels dos germans Càstor i Pòl·lux, que havien estat adorats en el proper Temple de Càstor i Pòl·lux . L'absis estava decorat amb un mosaic romano-romà d'Orient, que representa la parusia, la Segona vinguda de Crist al final dels temps. Els cossos dels sants Marc i Marcel·lià van ser traslladats, potser al segle ix, a aquesta església, on van ser descoberts en 1583 durant el regnat del papa Gregori XIII.

El 1632, el Papa Urbà VIII va ordenar la restauració de la basílica. Les obres, projectades per Orazio Torriani i dirigides per Luigi Arrigucci, van elevar el nivell del pis set metres, igualant-se amb el Campo Vaccino, evitant així les filtracions d'aigua. A més, es va afegir un claustre. El vell sòl de la basílica és encara visible a l'església inferior, que és en realitat la part inferior de la primera església.

El 1947, les restauracions dels fòrums imperials van donar una nova estructura de l'església. L'antiga entrada, a través del Temple de Ròmul, va ser tancada, i el temple va ser restaurat a la seva forma original; amb el Panteó, el temple de Ròmul és el temple pagà millor conservat a Roma. Una nova entrada es va obrir a la banda oposada (a la via dei Fori Imperiali), l'arc del qual dona accés al claustre, i a través d'aquest cap al costat de la basílica.

Estructura i obres d'art

[modifica]

Al costat de la nova entrada al complex, es troben les estances amb el paviment de marbre original del Fòrum de la Pau, i la paret, on es van penjar les 150 plaques de marbre de la Forma Urbis Romae. A través del claustre, l'entrada a l'església s'obre al costat de l'única nau. El pla de la basílica segueix les normes de la Contrareforma: una sola nau, amb tres capelles per costat, i el gran absis, que ara es veu molt sobredimensionat a causa de la reducció de l'alçada de la restauració feta al segle xvii, emmarcada pel arc de triomf, també mutilat per la restauració.

El mosaic de l'absis

[modifica]
El mosaic de l'absis, fet vers el 530, representa l'entrada dels sons santes al Cel

L'absis està decorat amb un mosaic del voltant del 530 amb una escena que representa l'acollida al Cel dels dos sants titulars de l'església cel: al centre domina la figura de Crist amb un rotlle a la mà esquerra i amb la dreta que indica un estel, elevat pel que fa a les altres figures i descansant sobre els núvols vermells i blavosos, que també envaeixen el cel blau darrere d'ell, mentre que en els seus costats en un petit camp idíl·lic on amb Sant Pere que li presenta a Sant Cosme i a Sant Teodor (dreta), i Sant Pau presentant a Sant Damià i al Papa Fèlix IV; que sosté un model de l'església. Al tambor de sota hi ha representats els apòstols en forma d'ovelles.

És una representació de gran força expressiva, el resultat de la capacitat d'un mestre que es veu en els exemples del segle V que tracten de sintetitzar-los en una composició innovadora, que utilitza l'eurítmia de la disposició de grans figures, els gestos (veure la mà de sant Pere que es posa afectuosament amb la de Sant Damià) i l'expressivitat una mica congelada però fortament caracteritzada de les cares per tal de resoldre eficaçment el problema d'una representació de set figures, sovint dificultada per la necessitat de contenir totes les imatges sense sacrificar seva visibilitat a la distància. D'acord amb Guglielmo Matthiae,[3] aquest artista pretén fer una fórmula representativa de fa diverses dècades per convertir-se en legal a Roma (veure, abans de res, per exemple, mosaics a l'absis de la de santa Pràxedes i de la propera església de sant Teodor), però no havia inclòs en la seva voluntat d'entendre - a través reconstrucció moderna de dispositius obsolets estilístics (la megalografia, els núvols de color, quadrant les figures) i en alguns punts arriba a les solucions contemporàrines de Ravenna - el temps d'entrada dels dos sants taumaturgs al Cel. El següent pas del mosaic romà està, de fet, bastant més proper a l'abstracció d'influència romana d'Orient (absis de Santa Agnès o Sant Stefano Rotondo), el que fa que aquest mosaic sigui probablement l'última obra mestra de la pintura romana paleocristiana.

El títol cardenalici

[modifica]

Segons el Liber Pontificalis, la diaconia de Santi Cosma e Damiano, va ser erigida pel Papa Adrià I. La seva basílica, construïda pel Papa Fèlix IV, va sorgir a partir de la transformació d'un gran edifici pagà.

Titulars

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ (anglès) Gcatholic.org Basilics in Italy
  2. ↑ Hunt, E. D., "Imperial Building at Rome: The Role of Constantine"; in Cornell, T, and Lomas,Bread and Circuses': Euergetism and Municipal Patronage in Roman Italy, Routledge, 2005, pp 106–107.
  3. ↑ Guglielmo Matthiae, Pittura romana del Medioevo. Secc. IV-X, Roma, 1966

Llibres i articles

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica de Santi Cosma e Damiano
  • Pietro Chioccioni, La Basilica E Il Convento Dei Santi Cosma E Damiano in Roma (Roma: Curia Generalizia dell'Ordine, 1963).
  • Roberta Budriesi, La Basilica dei Ss. Cosma e Damiano a Roma (Bologna: Patron 1968).
  • Vitaliano Tiberia, Il Restauro Del Mosaico Della Basilica Dei Santi Cosma E Damiano a Roma (Todi, Perugia: Ediart, 1991) [Arte e restauro, 7].
  • Roma, Touring Club Italiano, 2004, pp. 276–277.
  • Tucci, Pier Luigi, "Nuove acquisizioni sulla basilica dei Santi Cosma e Damiano", Studi Romani 49 (2001) 275–293
  • Tucci, Pier Luigi, "The Revival of Antiquity in Medieval Rome: the Restoration of the Basilica of SS. Cosma e Damiano in the Twelfth Century", Memoirs of the American Academy in Rome 49 (2004) 99–126.
  • Jacalyn Duffin, Medical Saints: Cosmas and Damian in a Postmodern World (NY-Oxford: Oxford University Press 2013).

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Basílica_de_Santi_Cosma_e_Damiano&oldid=33964660#El_títol_cardenalici»