Tommaso Maria Zigliara
Aparença
![]() ![]() | |||||||||
Biografia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 29 octubre 1833 ![]() Còrsega (França) ![]() | ||||||||
Mort | 10 maig 1893 ![]() Roma ![]() | ||||||||
Sepultura | Cementiri Monumental Verano ![]() | ||||||||
| |||||||||
Dades personals | |||||||||
Religió | Església Catòlica ![]() | ||||||||
Formació | Universitat de Perusa ![]() | ||||||||
Activitat | |||||||||
Ocupació | sacerdot catòlic (1856–), filòsof, teòleg ![]() | ||||||||
Orde religiós | Orde dels Predicadors ![]() | ||||||||
![]() ![]() |
Tommaso Maria Zigliara (Bonifacio, Còrsega, 1833 — Roma, 1893) va ser un teòleg, filòsof i cardenal cors.[1] Pertanyent a l'orde dels dominics, va ser ordenat cardenal pel papa Lleó XIII. Va participar en la restauració del tomisme com a base per la filosofia cristiana i va supervisar la publicació de les obres de Sant Tomàs d'Aquino a finals del segle xix.
Obres[modifica]
- Della luce intellettuale e dell'ontologismo (1874)
- Summa philosophica ad usum scholarum (1876)
- Propedeutica in sacram theologiam (1890)
Referències[modifica]
- ↑ «Tommaso Maria Zigliara». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.