Santiago Güell i Grau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1869  Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
| Mort | 1955 (85/86 anys) Barcelona |
 Alcalde de Vilafranca del Penedès | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Moviment | Modernisme català |
Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès 1869 - Barcelona 1955)[1] va ser un dels arquitectes més actius al Penedès entre 1892 i 1920, amb una evolució estilística que comença amb l'eclecticisme i passa pel modernisme i el noucentisme, però sense abandonar del tot els trets eclèctics.[2] A més, va ser regidor[1] i alcalde de Vilafranca el 1909[1][3] i el 1922.[3]
Va néixer a Vilafranca fill d'un ferroviari, i el 1892, amb 23 anys, obtingué el títol d'arquitecte a Barcelona.[2] De 1893 a 1904 i de 1910 a 1918 va ser arquitecte municipal de Vilafranca.[1] Entre les seves obres hi ha nombroses cases burgeses, però també algunes de populars, i també obres industrials i algun edifici públic.[2]
Els seus primers edificis es relacionen amb els corrents predominants a l'arquitectura catalana de finals del segle xix, l'eclecticisme i l'historicisme, que Santiago Güell combina fins i tot amb algun primer element modernista.[2] D'aquesta època destaca el pati de l'Ajuntament de Vilafranca.[2]
A partir del 1900 comença a fer aproximacions al modernisme, estil que predomina a la seva obra fins cap al 1910, tot i que és un modernisme moderat, poc agosarat i decoratiu.[2] En aquest estil, Güell se situa entre la primera generació de modernistes (Domènech i Muntaner, Gaudí, etc.) i la darrera (Raspall, Jujol, etc.).[2]
A partir del 1910 el seu estil canvia i incorpora elements noucentistes sense abandonar els modernistes, amb un resultat que voreja l'eclecticisme. En aquesta etapa destaca l'Asil Inglada Via, de 1916.[2] Finalment, a partir de 1920 la seva arquitectura ja és plenament noucentista.[2]
Obres
[modifica]_-_1.jpg)
_-_4.jpg)
_-_3.jpg)
.JPG)
_-_2.jpg)
A Vilafranca del Penedès:
- Pati de l'Ajuntament de Vilafranca (1893)[4]
- Casa Lluís Trabal (1893)[2]
- Magatzem Cortina i Cia (1896)[2]
- Casa Francesc Feliu (1897)[2]
- Casa Joan Berger (1897)[5]
- Casa Torrents i Miret (1899)[6]
- Remunta d'un pis a la casa Josep Olivella (1899)[7]
- Casa Josep Cerdà (1900)[2]
- Casa Isidre Hill (1900)[2]
- Casa Pere Colet (1901)[2]
- Casa Antoni Girona (1902)[2]
- Casa Joan Rovira (1903)[2]
- Magatzems de Magí Figueres (1904)[8]
- Casa Maria Claramunt (1905)[9][10]
- Casa Ramona Quer (1906)[11]
- Casa Josepa Florit (1907)[2]
- Casa Josep Batlle (1907)[2]
- Casa Lídia Vallès (1907)[2]
- Casa Miró (1905)[12]
- Casa Elies Valero (1910)[13]
- Casa Pere Martí (1910)[2]
- Magatzem de Ramon Soler i Colet (1911)[2]
- Mercat de Gallines i Menuts (projecte 1911, inaugurat 1913),[14] ara casa de la Festa Major de Vilafranca[2]
- Ampliació i reforma de l'Electra Vilafranquina (1911)[15]
- Casa Josepa Sala (1912)[2]
- Ca n'Aixelà (1912)[2]
- Casa Josep Martí (1912)[2]
- Casa Ramon Tomàs (reforma del 1913)[16]
- Casa Joan Soler (1913)[2]
- Casa Carme Ferrer (1913)[2]
- Magatzem de Josep Freixedes (1913)[2]
- Magatzem de Joan Rosich i Tutusaus (1913)[2]
- Casa Josep Badia (1914)[2]
- Casa Jaume Güell (1914)[2]
- Casa Maria Raurell (1914)[2]
- Casa Jaume Sabaté (1914)[2]
- Magatzem de Salvador Farrera i Vidal (1915)[2]
- Casa Ramon Escasany (1916)[2]
- Asil Inglada Via (1916)[2]
- Magatzem de Ramon Rossell (1919)[2]
- Magatzem de Francesc Esteve i Capella (1919)[2]
- Magatzem de Jean Mory i Cia (1920)[2]
- Casa Canyelles (1924)[2]
- Casa Oliveras (1925)[17]
- Casa Hill (1925)[2][18]
- Casa Saumell (1926)[2]
A Santa Margarida i els Monjos:
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ruta Europea del Modernisme : Autors». [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 2,36 2,37 2,38 2,39 2,40 2,41 2,42 Zaballa Madrid, Ramon Ignacio; Rafael Marañón González, director. «Adaptació i canvi d'ús d'un antic magatzem de vi a equipament municipal de caràcter cultural». Projecte final de carrera d'arquitectura tècnica.. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona, 01-06-2011. [Consulta: 28 gener 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Històric d'alcaldes». Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Arxivat de l'original el 2017-08-29. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Ajuntament de Vilafranca - Casa de la Vila». Ajuntament de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 28 gener 2015].
- ↑ «Casa Berger». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
- ↑ «Casa Torrents i Miret». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
- ↑ «Casa Olivella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
- ↑ «Magatzem de Magí Figueres i Galofré». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
- ↑ «Casa Claramunt». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
- ↑ «Casa Claramunt». Ajuntament de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 28 gener 2015].
- ↑ «Casa de Ramona Quer i Via». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
- ↑ «Casa Artur Inglada - Casa Miró». Ajuntament de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 29 gener 2015].
- ↑ «Casa Elias Valero». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
- ↑ «Mercat de Gallines i Menuts». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
- ↑ «Electra Vilafranquina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
- ↑ «Casa Tomàs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
- ↑ «Casa Oliveras». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
- ↑ «Casa Hill». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
- ↑ «Casa Lluís Mestres». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 abril 2012].
- ↑ «Casa Bolet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].
Vegeu també
[modifica]