Vés al contingut

Santiago García Aracil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSantiago García Aracil
Imatge
Primera eucaristia de García Aracil en Alginet (1963) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 maig 1940 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 2018 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Mèrida-Badajoz
9 juliol 2004 – 21 maig 2015
← Antonio Montero MorenoCelso Morga Iruzubieta →
Bisbe de Jaén
31 maig 1988 – 9 juliol 2004
← Miguel Peinado PeinadoRamón del Hoyo López →
Diòcesi: bisbat de Jaén
Bisbe titular
20 novembre 1984 –
Bisbe auxiliar de València
20 novembre 1984 – 31 maig 1988
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1984–), sacerdot catòlic (1963–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ConsagracióMiguel Roca Cabanellas Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Santiago García Aracil (València, 8 de maig de 1940-València, 28 de desembre de 2018) va ser un sacerdot catòlic que va ser successivament bisbe titular de Creo i auxiliar de València, bisbe de Jaén i arquebisbe de Mèrida-Badajoz, diòcesi en la qual va passar a ser arquebisbe emèrit després de presentar la seva renúncia per motius d'edat en 2015.[1]

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Va realitzar la seva formació d'estudis eclesiàstics en el Seminari Metropolità de València. Va ser ordenat sacerdot el 21 de setembre de 1963. Llicenciat en Teologia per la Facultat de Sant Vicent Ferrer de València.

Bisbe i arquebisbe

[modifica]

El 20 de novembre de 1984 va ser nomenat bisbe Auxiliar de València i va ser escollit com a bisbe titular de Creo, va prendre possessió el 27 de desembre de 1984. El 31 de maig de 1988 va ser nomenat bisbe de Jaén, i va prendre possessió el 3 de juliol de 1988. En 2004 va ser nomenat arquebisbe de Mèrida-Badajoz, prenent possessió el 4 de setembre de 2004. El 21 de maig de 2015 va ser acceptada la seva renúncia per motius d'edat. Va morir el 28 de desembre de 2018 a València, al palau arquebisbal en el qual es va celebrar la seva vetlla i en la seva catedral la missa exequial.[1]Va ser enterrat en el cementiri de Penàguila.[2]

Bibliografia

[modifica]

Va escriure articles en revistes en castellà destacant:

  • La música a l'Església. Notes per a una breu intervenció en l'obertura del XXI Congrés de l'Associació d'Arxivers de l'església a Espanya. "Música y Archivos de la Iglesia".
  • Discurs d'obertura de les XXIV Jornades Nacionals del Patrimoni Cultural de l'Església
  • La religiosidad popular: naturaleza y valoración (algunes manifestacions d'especial atenció amb l'Any Jubilar de l'Encarnació)
  • Discurs d'obertura de les XXI Jornades Nacionals de Delegats Diocesans per al Patrimoni Cultural

Llibres:

  • Viacrucis: dos reflexiones sobre la pasión de Cristo.
  • Cofradías para el tercer milenio: exhortaciones y reflexiones pastorales a las cofradías.
  • El tiempo del silencio.
  • Viacrucis
  • La aventura de la esperanza.

Distincions

[modifica]

Al maig de 2018 va ser escollit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.[3]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]