Santi Piella i Casellas
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ca) Santi Piella i Casellas  c. 1964 Manlleu (Osona) | ||
| Mort | 28 octubre 2009 (44/45 anys) Manlleu (Osona) | ||
| Causa de mort | càncer | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pilot de motociclisme, mecànic | ||
| Esport | motocròs enduro | ||
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Temporades | 1980 - mitjan anys 90 |
| Equips | Kawasaki, Alfer, Gas Gas, Husqvarna |
| Palmarès en enduro | |
| C. d'Espanya | 1 (Trams Cronometrats, 1988) |
| Activitat professional | |
| Negocis | Taller de motos a Manlleu |
Santi Piella i Casellas (Manlleu, c. 1964 - Manlleu, 28 d'octubre de 2009)[1] fou un pilot de motocròs i enduro català que destacà en competicions estatals i internacionals durant les dècades de 1980 i 1990. La seva vida sempre va estar lligada al motociclisme, havent començat a destacar de ben jove en competicions de motocròs i supercross, passant després a l'enduro. Tot i que només aconseguí un títol estatal -el Campionat d'Espanya de trams cronometrats d'enduro de 1988- fou un dels millors de la seva època i només la mala sort va impedir-li d'ampliar el seu palmarès.
Va morir als 44 anys a l'Hospital Sant Jaume del seu poble, víctima d'un càncer que arrossegava de feia anys. Piella és recordat pel seu estil valent de pilotatge, destacant per la seva rapidesa i espectacularitat.[2][3]
Resum biogràfic
[modifica]A 14 anys va deixar els estudis per a aprendre l'ofici de mecànic al taller d'un altre conegut pilot manlleuenc, Joan Cros. Tots dos varen estar anys treballant i competint alhora plegats en motocròs, disciplina en què Piella va començar a destacar amb 16 anys al Campionat d'Espanya Juvenil tot pilotant una Kawasaki. El 1987, després d'acabar el servei militar, va començar a competir també en enduro pilotant una Alfer[4] i va muntar un taller de motocicletes a Manlleu.
Durant la dècada de 1990 va començar a participar en competicions internacionals. El 1990 fou l'únic català al Campionat del Món de motocròs i l'any següent es va estrenar al Campionat del Món d'enduro, en fitxar com a pilot oficial de Gas Gas. Més tard es va passar a Husqvarna. Durant aquesta època la mala sort li jugà males passades, com ara no poder arribar a temps a un Gran Premi perquè se li va espatllar la furgoneta pel camí, o rebre una penalització que li va impedir guanyar una prova del Mundial d'enduro.[5]
Va córrer també curses de resistència TT i en va guanyar algunes fent equip amb Jordi Arcarons i Nani Roma. Piella va ajudar molts pilots, entre ells a Nani Roma, a qui el 1993 li va deixar les seves Husqvarna oficials perquè s'havia lesionat. El 1994, ja com a director d'un equip íntegrament osonenc, Roma es proclamava campió d'Europa d'enduro.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Mor l'expilot de Manlleu Santi Piella». el9nou.cat. El 9 Nou, 28-10-2009. [Consulta: 3 març 2012].
- ↑ «Mor l'expilot manlleuenc Santi Piella, a qui enterren aquest dijous». elter.net, 29-10-2009. [Consulta: 3 març 2012].
- ↑ «Ha fallecido Santi Piella» (en castellà). 2y4t.com, 30-10-2009. [Consulta: 3 març 2012].
- ↑ «Santi Piella, ex piloto de enduro y motocross, ha fallecido» (en castellà). motociclismo.es, 30-10-2009. [Consulta: 3 març 2012].
- ↑ 5,0 5,1 «Una malaltia s'emporta Santi Piella, el pilot que no va tenir sort» (PDF). motoclubrgr.com, 30-10-2009. Arxivat de l'original el 26 de febrer 2011. [Consulta: 3 març 2012].