Vés al contingut

Santiago Ramírez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSantiago Ramírez
Biografia
Naixement25 juliol 1891 Modifica el valor a Wikidata
Samiano (província de Burgos) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort18 desembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Salamanca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeologia catòlica i tomisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, professor d'universitat, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata

Santiago María Ramírez de Dulanto O.P. (25 de juliol de 1891, Samiano - † 18 de desembre de 1967, Salamanca) fou un prevere i teòleg dominic espanyol, professor de filosofia i teologia i gran erudit tomista que va participar en el Concili Vaticà II.

Va estudiar al seminari major de Logronyo. El 1911 entrà a l'Orde de Predicadors, i començà el noviciat a Astúries. Va rebre la tonsura el 1914. Completà els seus estudis a la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino, Roma. El 16 de juliol del 1916 fou ordenat prevere. Va fer classes de teologia i de filosofia al convent de Sant Esteve de Salamanca, a la Universitat de Friburg i a l'Institut Lluís Vives de filosofia.

És conegut per les seves discussions sobre José Ortega y Gasset amb Pedro Laín Entralgo, Julián Marías i José Luis López Aranguren, i la seva polèmica amb Jacques Maritain sobre la filosofia social i l'ètica i la noció de bé comú.

Obres

[modifica]
  • "De analogia secundum doctrinam aristotelico-thomisticam", Ciencia Tomista, Madrid, 1921-1922.
  • De spei christianae fideique divinae mutua dependentia, Typis Consociationis Sancti Pauli, Friburgi, 1940.
  • De hominis beatitudine, I, Salamanticae, 1942.
  • De hominis beatitudine, II, Salamanticae, 1943.
  • De hominis beatitudine, III, Salamanticae, 1947.
  • De auctoritate doctrinali S. Thomae Aquinatis, Apud Sanctum Stephanum, Salmanticae, 1952.
  • La filosofía de Ortega y Gasset, Herder, Barcelona, 1958.
  • La esencia de la esperanza cristiana, Punta Europa, Madrid, 1960.
  • De episcopatu ut sacramento deque episcoporum collegio, Apud Sanctum Stephanum, Salmanticae, 1963.
  • De ipsa philosophia in universum, Instituto de Filosofía "Luis Vives", Madrid, 1970.