Santuari de El Rocío
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (es) Santuario de Nuestra Señora del Rocío  | |||
| Epònim | Virgin of Rocio (en)  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Indret històric, santuari marià, santuari i santuari | |||
| Construcció | 1980 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neobarroc | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Almonte (Província de Huelva) | |||
| Localització | El Rocío (en) | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 10 abril 2006 | |||
| Identificador | RI-54-0000044 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Huelva | |||
| Religió | catolicisme | |||
El Rocío, anomenat popularment com l’ermita de El Rocío o formalment com a santuari de Nuestra Señora de El Rocío, és un santuari al llogaret de El Rocío, adscrit al terme municipal d'Almonte (Huelva). En l'ermita hi ha la popular Verge de El Rocío. El santuari actual fou dissenyat per Antonio Delgado y Roig i Alberto Balbontín de Orta i s'acabà el 1969.[1]
El Romiatge de El Rocío, celebrat un cop l'any per a la festivitat d'aquesta advocació en Pentecosta, congrega a centenars de milers de persones.[2] Uneix al caràcter religiós el folklòric, l'ambiental i el lúdic. Ha estat considerada una de les manifestacions populars més rellevants d'Espanya.[2]
El 2006 el llogaret i la seva ermita foren declarats bé d'interès cultural.[3]
L'ermita baixmedieval
[modifica]
Alfons X conquistà Almonte en la segona meitat del segle XIII i des de 2016 té una estàtua commemorativa en aquesta vila.[4]Segons l'acadèmic Juan Infante Galán degué ser aquest monarca qui aixecà l'ermita a la Verge en un paratge conegut com Las Rocinas.[5]
A l'Arxiu Ducal de Medina Sidonia de Sanlúcar de Barrameda es conserva una delimitació del 1335 on hi ha la primera referència escrita a Santa María de las Rocinas.[6]
El Libro de la montería d'Alfons XI, datat entre 1342 i 1350, dedica els set darrers capítols als llocs de caça d'Andalusia. Esmenta a l'entorn de Niebla "una tierra quel dicen las Rocinas" i afegeix que els millors sotos són els que es troben "cabo en iglesia que dicen Sancta Maria de las Roçinas".[7]
El 1587 el sevillà Baltasar Tercero establí en el seu testament que, amb el seu llegat, es constituís una capellania a l'ermita.[8][9] Aquesta fou establerta el 1598.[8]
El primer cop que es diu a la Verge com del "Rocío" és en un document de l'Ajuntament d'Almonte del 25 d'abril de 1653.[10]
Ja el 1724 es denominava l'ermita “Reial Santuari”.[11]
Segona ermita (1760)
[modifica]El Terratrèmol de Lisboa de 1755 convertí l'ermita en ruïnes. La Verge de El Rocío fou traslladada a la Parròquia d'Almonte. Les obres de la nova ermita acabaren el 1760 i la Verge fou traslladada al nou edifici.[12]
Ermita actual (1969)
[modifica]En 1961 el Cabildo de la Germandat Matriu d'Almonte - presidida per Antonio Millán Pérez - decidí aixecar un nou santuari, que rebé l'impuls del primer bisbe de Huelva, Pedro Cantero, qui en col·locà la primera pedra el 26 de gener de 1964.[1] Fou projectada pels arquitectes Alberto Balbontín de Orta i Antonio Delgado y Roig amb planta de creu llatina, tres naus, un trifori i al fons, la capella major. L'ermita fou beneïda el 12 d'abril de 1969 pel llavors bisbe de Huelva, José María García, i el diumenge 13 d'abril, la Verge de El Rocío entrà per primer cop en el nou temple.[13]
El 1973 l'ermita i l'entorn foren classificats pel govern com a Paratge Pintoresc,[14] tot i que aquest reconeixement no aclaria l'àmbit de protecció.[15]
En 2006 fou classificada com a bé d'interès cultural, en la categoria de Lloc Històric.[15]
L'any 2012 l'ermita de El Rocío es vinculà a la Basílica de Santa María la Major de Roma.[16]
Galeria d'imatges
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Eva H. Alonso «Así es la ermita de la Virgen del Rocío». Diario de Sevilla, 08-06-2019.
- ↑ 2,0 2,1 Leoncio García-Barrón «Aportación de los “traslados” de la Virgen del Rocío al conocimiento del clima histórico (siglos XVII-XIX) en el SO de la península Ibérica». Revista de Climatología, 20, 2020, pàg. 89-102. ISSN: 1578-8768.
- ↑ «DECRETO 166/2006, de 26 de septiembre, por el que se declara y delimita, como Bien de Interés Cultural, con la categoría de Sitio Histórico, El Santuario y Aldea de El Rocío, en Almonte, Huelva.». Boletín Oficial de la Junta de Andalucía, 193, 04-10-2006.
- ↑ «Alfonso X encuentra por fin su sitio en Almonte». ABC de Sevilla, 08-09-2016.
- ↑ Manuel González Jiménez «Devoción mariana y repoblación». Alcanate: Revista de estudios Alfonsíes. Ejemplar dedicado a: X SEMANA DE ESTUDIOS ALFONSÍES: Religión y sociedad en tiempos de Alfonso X: culto y devoción marianos, 10, 2016-2017, pàg. 10-22. ISSN: 1579-0576.
- ↑ Joaquín Agustín Cortés José «La aldea de El Rocío y sus «confines»». Revista Exvoto: para el fomento y la difusión del conocimiento de la devoción popular a Santa María del Rocío que se venera en su Santuario de Almonte (Huelva), 7, 2018, pàg. 15-47. ISSN: 2253-7120.
- ↑ María Salud Lucio Morillas «Cazaderos andaluces en el “Libro de la montería” de Alfonso XI». Materiales para la historia del deporte, 4, 2005, pàg. 71-91.
- ↑ 8,0 8,1 María Belén García López «El sevillano Baltasar Tercero y la institución de una capellanía en la Ermita de El Rocío». Tabularium Edit, 1, 8, 2021, pàg. 115-155.
- ↑ María Teresa Pérez Cano, Eduardo Mosquera Adell, La protección del patrimonio edificado: catálogo de bienes inmuebles del municipio de Almonte, Universidad de Sevilla, 2006, pág. 57, ISBN 978-84-472-0718-3.
- ↑ Javier Coronel Cáceres «17 de septiembre, la fiesta de Ntra. Sra. de las Rocinas. Los orígenes de la romería del Rocío». Huelva en su historia. Universidad de Huelva, 14, 2018.
- ↑ «Testimonios documentales en fiestas y romerías la fiesta y romería del Rocío en los siglos XVII y XVIII». Actas XIV Jornadas de historia y patrimonio sobre la provincia de Sevilla: ferias, fiestas y romerías en la provincia de Sevilla: el ciclo festivo local, 2018, pàg. 159-172.
- ↑ González Gómez i Carrasco Terriza, 2017, p. 61-62.
- ↑ Epicentro de devoción mariana
- ↑ Águeda Villa Díaz «El Rocío y el turismo de Peregrinación». Cuadernos de turismo, 18, 2006, pàg. 151-174. ISSN: 1139-7861.
- ↑ 15,0 15,1 «EL CONSEJO DE GOBIERNO DECLARA SITIO HISTÓRICO EL SANTUARIO Y LA ALDEA DE EL ROCÍO EN ALMONTE». Junta de Andalucía, 26-09-2006.
- ↑ Carlos López «Almonte dice adiós al jubileo rociero». Huelva Información, 09-09-2013.
Bibliografia
[modifica]- Aguilar, José María; González Gómez; Carrasco Terriza. Manuel Carmona y el retablo de la Virgen del Rocío. Sevilla: Caja San Fernando, 1988.
- ; Carrasco Terriza Catálogo monumental de la provincia de Huelva. I. Universidad de Huelva, Obispado de Huelva y Diputación Provincial de Huelva, 2017. ISBN 84-88751-34-6.
- Millán Pérez, Antonio. Memorias de la construcción del nuevo Santuario del Rocío. 1963-1969. Sevilla: Talleres Gráficos Antonio Pinello, 1995.
Enllaços externs
[modifica]