Santuari de Pandíon
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Santuari grec  | |||
| Part de | Acròpolis d'Atenes | |||
| Dedicat a | Pandíon | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | excavat i tornar a cobrir | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Atenes (Grècia), Perifèria d'Àtica (Grècia) i Atenes (Grècia) | |||
| ||||
El Santuari de Pandion era un recinte sagrat a l'aire lliure situat al final de la via sacra a l'Acròpoli d'Atenes, just a l'extrem sud-oriental, vora la muralla, dedicat a Pandíon, llegendari rei d'Atenes, i a les festes que se celebraven en honor seu. En aquest lloc se li havia edificat un heròon per commemorar o retre culte a l'heroi, erigit com un cenotafi. Segons Pausànias, en aquest santuari li rendien culte també els megarencs, ja que Pandíon estava enterrat a Mègara.[1]
El primer santuari data probablement del primer període clàssic, però el van construir de nou pels volts del 430 aC. Consistia en un recinte rectangular a l'aire lliure, de 40 m x 17.5 m, dividit en dues seccions per un mur: el santuari pròpiament dit a l'oest i un ergastèrion o taller a l'est, usat probablement pels diversos artesans que treballaven a l'Acròpoli. S'hi accedia a través d'un propileu situat al costat oest i s'hi aixecava una estàtua de l'heroi atenenc.
Se'n van trobar els fonaments durant les excavacions per a la construcció del Museu de l'Acròpoli (1865-1874), edifici que es va aixecar a l'extrem oriental de l'acròpoli. Actualment està tancat i el nou edifici, inaugurat el 2009, es troba a la ciutat baixa.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, I, 41,6
- ↑ Neils, Jenifer (ed.). Worshipping Athena: Panathenaia and Parthenon. Wisconsin: University of Wisconsin Press, 1997, p. 40-41. ISBN 9780299151140.
Enllaços externs
[modifica]- Santuari de Pandíon, dins Maquettes Historiques, amb la maqueta del santuari (francès)
- Santuari de Pandíon, dins Project Athinai (anglès)
| |||
|
|