Sara Gibert
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 setembre 1948  (76 anys)les Fonts (Vallès Occidental) |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora |
Sara Gibert (Les Fonts de Terrassa, 20 de setembre de 1948) és una pintora catalana.
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1971).[1]
Ha exposat a Barcelona, Canadà, Califòrnia, París, Nova York o Suècia i ha treballat entorn del cos de l'artista.[2]
Fou coeditora de la revista Neon de Suro (1975-1982),[3] un dels projectes més significatius i el de major ressò internacional de l'anomenada Nova Plàstica Mallorquina,[4] juntament amb Andreu Terrades, Steva Terrades i Bartomeu Cabot i participà en totes les exposicions on es va presentar la publicació fins a l'any 1982.[3]
També fou membre del col·lectiu Taller Llunàtic, amb el qual signà els textos i participà en les accions "Avís als monstres i dinosaures de General Mola 3" i "Proposam sortir immediatament" (1976).
Algunes de les seves obres a la publicació 'Neon de Suro' són 'Juego de situaciones i límites' on reflexiona respecte a tota una sèrie de convencionalismes que ens afecten quotidianament per indicar un seguit d'instruccions d'ús, seqüències temporals i marges formals i 'Hand Made' on l'artista deixa que el protagonisme absolut sigui de les empremtes de les mans realitzant diferents jocs i variacions formals.[5] Aquesta obra concreta es pot vincular a una de les branques principals del body art, la dels artistes que s'interessen per l'activitat cinètica de l'ésser humà i que reflexionen entorn de la potencialitat social del cos humà, que s'expressa mitjançant gestos.[2]
Col·laborà amb Antoni Muntadas en la publicació "On Subjectivity (50 Photographs from "The Best of Life")", editada pel Center for Advanced Visual Studies, del Massachusetts Institute of Technology, EUA. (1978)[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ Reus, Jaume. Art i conjuntura : la jove plàstica a Mallorca 1970-1978. 1a. ed. Binissalem: Di7, 1999. ISBN 84-89754-47-0.
- ↑ 2,0 2,1 Transformacions : literatura i canvi social dels anys setante en-ca. València: Universitat de València, 2010. ISBN 978-84-370-7838-0.
- ↑ 3,0 3,1 Gran enciclopèdia de la pintura i l'escultura a les balears. Vólum 4.
- ↑ «Dissentir al Paradís». El País, 2008. [Consulta: 7 març 2021].
- ↑ 5,0 5,1 A l'entorn de Neon de Suro 1975-1982, p. 26.
- ↑ Amon, Santiago «El último experimento de Antonio Muntadas» (en castellà). El País [Madrid], 21-09-1977. ISSN: 1134-6582.