Sarcostemma viminale
 S. viminale | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Apocynaceae |
| Tribu | Asclepiadeae |
| Gènere | Sarcostemma |
| Espècie | Sarcostemma viminale  (L.) R.Br. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Euphorbia viminalis |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Sarcostemma viminale (L.) R.Br. és una suculenta de la família de les Asclepiadaceae (o Apocynaceae d'acord amb la classificació APG).[1]
Descripció
[modifica]És una enfiladissa suculenta. Les seves tiges i les seves branques estan majoritàriament ajagudes o enfilades per altres tipus de vegetació. Tenen un color gris-verd i produeixen saba lletosa quan es trenquen. Les fulles es redueixen a escates. Les flors estan formades en umbel·les esfèriques dolçament perfumades. Els fruits són en forma de pastanaga, i contenen llavors amb un floc de pèls sedosos blancs.[2]]
Distribució i hàbitat
[modifica]La distribució d'aquesta espècie s'estén des de l'Àfrica subsahariana (Eritrea, Etiòpia, Somàlia, Kenya, Tanzània, Angola, Malawi, Zimbàbue, Namíbia, Sud-àfrica, Madagascar, Cap Verd, Maurici i Seychelles), a través de la Península Aràbiga (Oman, Aràbia Saudita i el Iemen) l'Índia i Filipines, fins a Oceania (Austràlia i Nova Caledònia).[3]
Usos
[modifica]Alguns autors identifiquen aquesta espècie amb la Soma, la planta sagrada utilitzada amb fins rituals en vedisme.[4]
Referències
[modifica]- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society 2003; 141: 399–436. Arxivat de l'original el 2022-10-16 [Consulta: 25 novembre 2013].
- ↑ [http://www.zimbabweflora.co.zw/speciesdata/species.php?species_id=146060 Flora of Zimbabwe (anglès)
- ↑ Sarcostemma viminale (L.) R.Br. Arxivat 2013-12-02 a Wayback Machine. Germplasm Resources Information Network (GRIN) - United States Department of Agriculture
- ↑ «The Soma Drinker of Ancient India: An Ethno-Botanical Retrospection». J. Hum. Ecol. 2004; 15(1): 19-26.
