Vés al contingut

Sargantana corredora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSargantana corredora
Psammodromus hispanicus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN61560 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
FamíliaLacertidae
GènerePsammodromus
EspèciePsammodromus hispanicus Modifica el valor a Wikidata
(Fitzinger, 1826)
Nomenclatura
Sinònims
  • Psammodromus hispanicus, Malmkmus, 1826
  • Lacerta edwardsiana, Dugés, 1829.
  • Lacerta edwasii, Zang, 1903.
  • Psammodromus edwarsii, Duméril y Bibron, 1839.
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

La sargantana corredora o sargantana cendrosa o sargantaner petit (Psammodromus hispanicus) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós més petit que el sargantaner gros (Psammodromus algirus) (menys de 5 cm de longitud de cap i cos, i 15 cm en total).

Història i origen

[modifica]

Va ser descrita per Fitzinger el 1826. Psammodromus, del grec, significa "psammos" (sorra) i "dromos" (corredor) així: "corredor de la sorra"; hispanicus del llatí Espanya.

Descripció

[modifica]
Sargantana corredora de la Serra de Castelltallat

Els seus ous mesuren 9 x 6-13 x 8 mm, la jove mesura de 20-25 mm de llarg, podent aconseguir 5 cm de llarg, la seva mida és d'1,5 el seu cos, el seu màxim corporal és de 15 cm. Són prims i allargats. Té la cua molt llarga, tenen escates. La seva coloració varia entre el marró i el cendrós amb dues ratlles longitudinals d'un color groguenc a cada costat juntament amb taques marrons i negres. Són marrons foscos, oliva marró o vermell molt fosc. La seva trompa és groguenca. La femella és més gran a la primavera pels seus ous.

Igual que les sargantanes cuallarga i cua-roja en ser capturades emeten sons aguts fàcilment audibles.

Es caracteritzen, com la resta dels Psammodromus, per les escates carenades en llom i costats.

  • Posseeix escates dorsals imbricades i amb quilla en el dors, però no en té al costat del coll, on són substituïdes per escates granulars.
  • Color variable, generalment gris o verd oliva, i malgrat que n'hi ha exemplars de coloració uniforme, el disseny més freqüent és la presència de quatre bandes blanc groguenques que discorren pel dors i dues o tres línies a cada costat. És freqüent la presència de taques tant blanques com negres en el dors.

Hàbitat

[modifica]

Els seus hàbitats són zones amb vegetació arbustiva mediterrània, pastures temperades, àrees costaneres sorrenques, terra cultivable, pastures i jardins rurals.

Està amenaçada per la pèrdua d'hàbitat.

Està més localitzada en zones concretes més o menys sorrenques, però amb presència de vegetació baixa dispersa. Es coneix una població a la zona del Prat de Llobregat que ocupa aquests hàbitats.

Subespècies

[modifica]

Costums

[modifica]

Són actius de dia. Solen passar corrent entre grups de vegetació. S'enterra amb facilitat a la sorra, bo i amagant-se a gran velocitat entre les arrels de les plantes.

Crida en ésser capturada i durant la còpula, que acostuma a ésser al mes d'abril. Si és molestada, s'amaga fugint a la vegetació densa. Si se'ls captura, mosseguen.

Alimentació

[modifica]

S'alimenta principalment d'artròpodes, i és molt significativa la presència d'aranyes en la seua dieta.

Reproducció

[modifica]

Es reprodueixen després de sortir de la seva hibernació a la primavera. Després de només poques setmanes posa 2-8 ous, a sota de fenc, o de piles de branques. S'incuben en 8 setmanes. La femella pot posar dues postes. La posta té lloc en forats, sol donar-se el mateix mes d'abril. Els joves neixen al cap d'un mes i mig (48 dies) i seran capaços de reproduir-se l'any següent.

Maduresa sexual i expectativa de vida

[modifica]

Viu només 2-3 anys, i molts moren després de la primera temporada d'aparellament; aconseguint la seva maduresa sexual en el seu primer any.

Ecologia

[modifica]

Es troben fins a 1.500 msnm, en àrees seques i obertes de la Mediterrània.

Són depredades per moltes espècies: aus, insectes grans, escurçons, mamífers.

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 70-71. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaços externs

[modifica]
  • Fotografies i informació del sargantaner petit. (neerlandès)