Vés al contingut

Lacèrtids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sargantanes)
Infotaula d'ésser viuLacèrtids
Lacertidae Modifica el valor a Wikidata

Llangardaix petit de les Canàries (Gallotia caesaris gomerae)
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
SuperfamíliaLacertoidea
FamíliaLacertidae Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1825
Subfamílies

Els lacèrtids (Lacertidae) són una família de rèptils escatosos del subordre del saures, oriünds d'Europa, Àfrica i Àsia. Inclou diverses espècies popularment anomenades llangardaix o lluert, i sargantana o serenalla,[2] (sanglantana/singlantana a Catalunya del Nord, singratalla/sarnalla al Pallars).

Terminologia i escales dels lacèrtids.
Nucras caesicaudata fotografiat al sud de Zimbàbue.

Hàbitat i distribució

[modifica]

Totes les espècies són terrestres. Les espècies europees i mediterrànies viuen en boscos i en matolls. Les espècies dels gèneres Eremias i Ophisops habiten en praderies i deserts d'Àsia. Les espècies africanes viuen en àrees àrides i rocoses.

Morfologia

[modifica]

L'única espècie del gènere Holaspis, Holaspis guentheri, és una de les poques espècies arbòries de lacèrtids, i és planadora, de poc vol, amb una ampla cua i cos aplatat com un perfil aerodinàmic.[3] Els lacèrtids són petits, mesurant usualment menys de 9  cm de longitud total, encara que algunes espècies excedeixen els 15 cm (com Timon lepidus).

  • Cos llarg i àgil (entre 10-70 cm de longitud).
  • Cap ben diferenciat.
  • Cua llarga, punxeguda, fràgil i regenerable.
  • Ulls amb parpelles mòbils.
  • El timpà és molt destacat.
  • La llengua és bífida i evaginable.
  • Les dents es troben soldades a la vora interna de les mandíbules.
  • Potes fines i ben desenvolupades, proveïdes de cinc dits prims i amb ungles.
  • El cap està cobert de grans escates, i també el ventre, mentre que el dors presenta petites escates granulars.[4]

Identificació

[modifica]

Les sargantanes comunes de mur són petites, primes i molt variades en colors i patrons. La seva coloració és generalment marró o grisenca, i ocasionalment tenen color verd. En alguns individus les files de taques en el seu llom formen una línia, altres tenen un patró reticulat amb punts negres i blancs, i una mica de blau en les seves espatlles. La cua és marró, gris o rovellada. La regió ventral té 6 files de grans rectangles vermellosos, rosats o ataronjats. Poden tenir marques negres a la gola.

Alimentació

[modifica]

Els lacèrtids són primàriament insectívors, encara que l'espècie Meroles anchietae menja regularment llavors, que no és un aliment indesitjable en el Desert de Namíbia.

Reproducció

[modifica]

Almenys 4 espècies del gènere Lacerta són partenogenètiques,[5] i tots els lacèrtids són ovípars, excepte algunes poblacions de Zootoca vivipara.

Classificació

[modifica]
Mesalina guttulata fotografiat al sud del desert del Nègueb (sud d'Israel).
Lacerta armeniaca

Referències

[modifica]
  1. Čerňanský, Augé i Phelizon, 2020, p. 1.
  2. DIEC
  3. Zug et al. 2001
  4. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 68. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546
  5. Bell, Graham. The Masterpiece of Nature: The Evolution and Genetics of Sexuality (en anglès). CUP Archive, 1982, p. 326. ISBN 0856647535. 

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Taxonomia dels lacèrtids (anglès)