Sarikoli
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 16.000 |
| Autòcton de | Xinjiang |
| Estat | República Popular de la Xina i Pakistan |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües iràniques llengües iràniques orientals llengües pamir | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | cap valor |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | srh |
| Glottolog | sari1246 |
| Ethnologue | srh |
| UNESCO | 1461 |
| IETF | srh |
| Endangered languages | 5413 |
El sarikoli és una de les llengües iràniques de la branca sud-oriental, concretament de l'anomenat grup pamirenc. A diferència d'altres idiomes d'aquesta família es parla a una regió de la Xina i no al Tajikistan o a l'Afghanistan. Es calcula que hi ha uns 20000 parlants d'aquesta llengua que no té alfabet oficial (els seus parlants, amb uns nivells alts d'analfabetisme, usen els sistemes d'escriptura de les llengües apreses a l'escola quan han de transcriure el sarikoli). La majoria dels seus parlants són plurilingües i és un idioma en risc d'extinció.
El sarkioli pertany genèticament a la subfamília shugni-rushan però és la més allunyada d'elles a causa de la seva ubicació geogràfica.
És una llengua sense gènere gramatical explícit i amb dos plurals, marcats pels morfemes -ef i -en.[1] La frase té un ordre canònic que és subjecte-objecte-verb, indicant amb la posicio la funció sintàctica de cada paraula (tot i que existeix declinació).