Salpa

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Salpa
Sarpa salpa
	;
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	170169
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Spariformes
Família	Sparidae
Gènere	Sarpa
Espècie	Sarpa salpa ; Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims	Boops goreensis (Valenciennes, 1830); Boops salpa (Linnaeus, 1758); Box goreensis (Valenciennes, 1830); Box salpa (Linnaeus, 1758); Eusalpa salpa (Linnaeus, 1758); Sparus salpa (Linnaeus, 1758);

La salpa, aurada grisenca o saupa (Sarpa salpa) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.^[2]^[3] És l'única espècie del gènere Sarpa.^[4]

Morfologia

Pot arribar als 51 cm de llargària total.
El cos és alt i ovalat, comprimit lateralment amb el cap petit i el morro obtús.
La boca és recorbada i petita.
Les mandíbules són poc extensibles i disposen d'una filera de dents triangulars i tallants.
Els ulls són petits.
Té una sola aleta dorsal amb radis durs i tous, pràcticament de la mateixa llargària. La pectoral és curta. La caudal és escotada.
El dors és gris. Els costats i el ventre són blancs. Té 10-11 línies longitudinals de color groc daurat, les línies superiors apareixen al cap.^[5]^[6]

Reproducció

Té lloc entre els mesos de setembre i octubre. Arriben a la maduresa sexual a la talla de 20 cm. És hermafrodita proteràndric: primer és mascle i després es transforma en femella.^[7]

Cries de salpa.

Alimentació

Els joves són omnívors (mengen crustacis i algues), mentre que els adults s'alimenten quasi exclusivament d'algues (com ara, Ulva lactuca i Lavrencia pinnatifida)^[8] i fanerògames marines. És l'únic peix de la mar Mediterrània que és herbívor en estat adult (altres peixos són herbívors a les etapes larvàries i juvenils, o omnívors quan són adults).^[9]

Hàbitat

Viu a la costa entre els 5 i els 70 m de fondària a praderies de Posidonia i a fons rocallosos amb abundant algues. La seua distribució batimètrica prové per l'alimentació, puix que és herbívor i a una més gran fondària no creixen les algues de les quals s'alimenta.^[10]

Distribució geogràfica

Es troba a les costes de la mar Mediterrània, de la mar Negra i de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica i l'Estret de Gibraltar fins a Sierra Leone -incloent-hi l'Illa de Madeira, les Illes Canàries i Cap Verd-, i des del Congo fins a Sud-àfrica).^[5]

Costums

És una espècie gregària que pot formar grups nombrosos i compactes.^[11]

Pesca

No té gaire interès comercial, però es captura amb nanses i xarxes.^[11] La seua pesca amb grumeig es troba molt arrelada per totes les illes de les Balears i de les Pitiüses.^[12]

Interès gastronòmic

És saborosa quan és fresca, però, com que s'ablaneix fàcilment, no és gaire apreciada.^[13]

Per a assaborir-lo gustosament s'ha de sagnar tot tallant-li les ganyes puix que com que pot menjar algues tòxiques pot tenir molt mal gust.

Referències

↑ MarineSpecies.org (anglès)
↑ UNEP-WCMC Species Database ^{[Enllaç no actiu]} (anglès)
↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ ITIS
↑ ^5,0 ^5,1 FishBase (anglès)
↑ Bauchot, M.-L. 1987 Poissons osseux. p. 891-1421. In W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma, Itàlia.
↑ PescaBase Arxivat 2008-12-02 a Wayback Machine. (castellà)
↑ La Rompiente Arxivat 2008-09-20 a Wayback Machine. (castellà)
↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 188.
↑ Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau 1990: Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
↑ ^11,0 ^11,1 PescaBase Arxivat 2015-05-03 a Wayback Machine. (castellà)
↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 189.
↑ Smith, J.L.B. i M.M. Smith 1986: Sparidae. p. 580-594. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín, Alemanya.

Enllaços externs

BioLib (anglès)
Astur Natura (castellà)

[1] MarineSpecies.org (anglès)

[2] UNEP-WCMC Species Database ^{[Enllaç no actiu]} (anglès)

[3] The Taxonomicon (anglès)

[4] ITIS

[fishbase-5] 5,0 ^5,1 FishBase (anglès)

[6] Bauchot, M.-L. 1987 Poissons osseux. p. 891-1421. In W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma, Itàlia.

[7] PescaBase Arxivat 2008-12-02 a Wayback Machine. (castellà)

[8] La Rompiente Arxivat 2008-09-20 a Wayback Machine. (castellà)

[9] Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 188.

[10] Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau 1990: Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.

[pescabase-11] 11,0 ^11,1 PescaBase Arxivat 2015-05-03 a Wayback Machine. (castellà)

[12] Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 189.

[13] Smith, J.L.B. i M.M. Smith 1986: Sparidae. p. 580-594. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín, Alemanya.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]