De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
|
Per a altres significats, vegeu «Sarpèdon».
|
Sarpedon (en grec antic Σαρπηδών o també Σαρπηδωνία ἄκρα 'Sarpedonia akra', punt culminant de Sarpedon[a]) era un promontori de la costa de Cilícia, situat a vuitanta estadis a l'oest de la desembocadura del riu Calicadnos. Al tractat de pau d'Apamea entre la República Romana i Antíoc III (el Gran) de l'any 188 aC aquest cap es va establir com a límit fronterer dels selèucides. En parlen Estrabó,[1] Claudi Ptolemeu,[2] Apià,[3] Pomponi Mela,[4] Titus Livi[5] i Plini el Vell.[6]
Modernament es va dir Lissan-el-Kahpe.[7]
- ↑ Estrabó. Geografia, XIV, 670
- ↑ Claudi Ptolemeu. Geografia, V, 8, 3
- ↑ Apià. Historia de Roma, IX, 39
- ↑ Pomponi Mela. Chorographia, I, 13
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVIII, 38
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, V, 22
- ↑ Smith, William (ed.). «Sarpedon». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 29 gener 2022].
