Vés al contingut

Sarrió

(S'ha redirigit des de: Sarrión)
Plantilla:Infotaula geografia políticaSarrió
Imatge
Tipusmunicipi d'Aragó Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 08′ 29″ N, 0° 48′ 51″ O / 40.1415°N,0.8143°O / 40.1415; -0.8143
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia de Terol Modifica el valor a Wikidata
CapitalSarrión Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.197 (2023) Modifica el valor a Wikidata (8,52 hab./km²)
Gentilicisarrionenc, sarrionenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície140,437953 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud991 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataNarciso Martín Novella Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal44460 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE44210 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websarrion.es Modifica el valor a Wikidata

Sarrió[1] (en castellà i oficialment Sarrión) és un municipi de l'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Gúdar-Javalambre. Es troba a la Carretera Nacional 234 a 36 km de la capital, Terol. Limita amb les poblacions de: la Pobla de Valverde, Valbona, Móra de Rubiols, Albentosa i Manzanera.

Història

[modifica]

Ocupa una situació estratègica que li va permetre ser baluard defensiu de la comarca de l'Alt Millars en l'edat mitjana. En aquesta època, fou Sarrió cap de Sexma de la Comunitat de Terol i en l'església parroquial, se celebraren freqüents assemblees anuals.

A principis del segle xiii, després de la reconquesta, s'edificaren en la població dues esglésies: una a la Verge de Mediavulla i una altra al Santíssim Crist, en la qual radicà l'antiquíssima cofradia d'aquest nom. Sarrió fou un dels destins preferits de Jaume I, consta que el 30 de març de 1254 el rei es trobava al municipi.

Actualment es conserva el Portal de Terol, però sols un tram de la muralla. L'any 1364, Sarrió va ser arrasada per Pere el Cruel. Dependent de la comunitat de Terol, volgué alliberar-se el jou de la capital, es proclamà independent i alçà forca el 1447. El 1522, Joan de Lanuza desbaratà el pla i els caps foren empresonats i executats.

L'any 1336, Pere IV li va concedir el títol de Vila.

El carrer del poliesportiu s'anomena Fernando Lozano.

A l'inici de la Guerra Civil espanyola, la Columna Casas Sala, formada per milicians voluntaris i guàrdies civils, sortí de Castelló cap al front de Terol i prengué Sarrió. A La Pobla de Valverde, els guàrdies civils de la columna es passaren al bàndol franquista, obrint foc, i capturant els milicians.[2] Pocs dies després, la Columna de Ferro es va haver de detenir per l'atac d'una columna nacionalista d'uns 300 homes procedents de Terol per reprendre-la,[3] i venceren gràcies al suport de l'aviació.

Fills il·lustres

[modifica]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica de Sarrió
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2007
2.168 2.289 2.342 2.370 1.711 1.859 1.688 1.272 1.116 1.021 1.026 1.073

Administració

[modifica]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 19/04/1979 --
1983–1987 28/05/1983 --
1987–1991 30/06/1987 --
1991–1995 15/06/1991 --
1995–1999 17/06/1995 --
1999–2003 Narciso Martín PP 03/07/1999 --
2003–2007 Narciso Martín PP 14/06/2003 --
2007–2011 Narciso Martín PAR 16/06/2007 --
2011–2015 n/d n/d 11/06/2011 --
2015–2019 n/d n/d 13/06/2015 --
2019-2023 n/d n/d 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Monuments

[modifica]
  • Església parroquial de Sant Pere del segle xviii d'estil barroc.
  • Ermita romànica de la Sang de Crist del segle xii.
  • Palau del carrer Terol del segle xvi.
  • Palau de Ventivilla, edifici gòtic del segle xv.

Festes

[modifica]
  • 3 de maig: Romeria de la Santa Creu.
  • Juny, cap de setmana més pròxim al dia 24: Sant Joan.
  • 15 d'agost: l'Assumpció de la Verge.
  • Tercer cap de setmana de setembre: Verge de la Mediavilla i Sant Roc.
  • Octubre: Verge del Pilar.
  • Novembre:Fira de la trufa (Fitruf)

Referències

[modifica]
  1. Institut Cartogràfic Valencià. «Serie CV300: Mapa comarcal de la Comunitat Valenciana. Escala 1:300.000». Generalitat Valenciana, 05-04-2016. [Consulta: 16 febrer 2021]., Lizondo, Mateu Rodrigo. Universitat de València. Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó: Textos en llengua catalana (1291-1420), 2014 [Consulta: 16 febrer 2021]. , Pedreira, Josep. Soldats catalans a la Roja i Negra (1936-1939). L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 93 [Consulta: 16 febrer 2021]. 
  2. Porcar Orihuela, Juan Luis «La Columna Casas Sala, memòria històrica de Castelló». .
  3. Girona, Manuel. Una miliciana en la Columna de Hierro: María "la Jabalina" (en castellà). Universitat de València, 2007, p.46. ISBN 8437066565. 

Enllaços externs

[modifica]