Sava Pădureanu
 |
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1848  Bucarest (Romania) |
| Mort | 1918 (69/70 anys) Bucarest (Romania) |
| Activitat | |
| Ocupació | músic |
| Activitat | 1860 - |
 | |
Sava Pădureanu (Bucarest (Romania), 1848 — Idem. 1918), va ser un compositor i violinista romanès, d'ètnia gitana, que va establir les bases d'una connexió artística duradora amb Rússia, sent el violinista favorit del tsar Alexandre III. La fama que va gaudir a Petersburg va ser tan gran que, en el moment àlgid de la seva carrera (1894 - 1904), el xampany i les cigarretes "Pădureanu" es podien trobar al comerç rus. Va ser decorat tant pel tsar com pel rei Carol I de Romania.[1]
Biografia
[modifica]Nascut al barri dels violinistes, al carrer Sfinților núm. 39 anys, va créixer de petit en l'ambient artístic dels violinistes de Bucarest.[2]
L'any 1860, va ingressar a un taraf (banda) de Bucarest, on va aprendre l'ofici de l'acompanyament, fet que li va facilitar el pas a l'estudi del violí en poc temps.[3]
El 1877 va crear el seu propi taraf, aquest va ser escollit (juntament amb el taraf del naista Angheluș Dinicu) el 1885 com a representant de la música romanesa a l'Exposició Universal de París que havia de tenir lloc el 1889.[4] En aquesta exposició, el taraf de Pădureanu rep el Diploma d'Honor i la Medalla d'Or.[5]
El 1891 fa dos grans concerts al Piccadilly Circus de Londres. Entre les cançons del repertori de concerts destaquen: l'habitual "Marxa Nacional", el vals "Te iubesc", "Doina" i "Ciocârlia", els romanços "Manola" i "Steluta", "Mandolinata", un popurrí de la traviata de Verdi, la cançó "Am un leu și vreau să-l beu" i la seva pròpia composició "Sârba Expoziției".[6]
El 1894 la seva companyia (a la qual s'havia afegit recentment el violoncel·lista de Iesian Nicolae Barbu) va fer una gira de quatre mesos a Petersburg, Rússia.[7] La influència que deixa aquí és enorme, el compositor Rimsky-Korsakov, per exemple, escoltant el tambor del taraf de Sava Pădureanu, l'introdueix a la seva obra d'òpera-ballet "Mlada".[8]
L'estiu de 1895 va actuar al restaurant "Krestovski" de Petersburg. Encara participa en diversos esdeveniments benèfics organitzats per l'alta societat russa (especialment al teatre Peterhof).[9] En tornar al país, després de tres mesos de gira, els violinistes del taraf de Padureanu van obtenir un benefici de 50.000 lei (al voltant dels 500.000 dòlars actuals).[10]
L'any 1900, va participar a la segona Exposició de París (juntament amb un altre taraf, dirigit pel violinista Cristache Ciolac).[11] A la tardor de 1901, actua als grans casinos de Montecarlo (sobretot l'Atrium i el Palais des Beaux-Arts). Torna aquí en una altra gira durant 1908 - 1909.[12]
El setembre de 1910, el seu fill (Gheorghe Pădureanu) es va incorporar a l'òpera local de Montecarlo com a tenor, cantant durant diversos mesos en diferents llocs. El mateix any, el violinista francès Eugène Ysaÿe es va incorporar a l'orquestra.[13]
En 1914-1915, va gravar diversos discos de gramòfon per a la companyia discogràfica Zonophon-Record de Berlín ("Potpuriu Romanian", "Potpuriu Rusesc", "Hora lui Pădureanu", etc.).[14]
Mort
[modifica]Va morir el 1918 a Bucarest, als gairebé 70 anys, sent enterrat al cementiri "Pătrunjel" (avui "Renaixement") de Colentina.[15]
Composició
[modifica]- Polka, piano, Editorial Constantin Gebauer, Bucarest, 2 p.
- Souvenir de Mali Fontain, polca per a piano, "dedicada a la senyora Sophie Scheins", Editorial E.P. Bernardi, Odessa, 3 p.
Discografia
[modifica]Els discos de Sava Pădureanu es van gravar a la companyia discogràfica Zonophon-Record entre 1914 i 1915 a Bucarest.[16]
| Any | Numero de cataleg | Format | Peça | Acompanyament |
| 1914 | 500 636 / 500 904 | shellac, 25 cm, 78 RPM | Laza. Ceardaș Sorento (solo vioară) |
orquestra Sava Pădureanu |
| 1915 | 507 900 / 507 901 | shellac, 25 cm, 78 RPM | Potpouri național Mary, Mary | |
| 507 902 / 507 903 | shellac, 25 cm, 78 RPM | Mia Bella Hora lui Pădureanu (c. Sava Pădureanu) |
Referències
[modifica]- ↑ Poslușnicu, Istoria musicei la români, p. 598
- ↑ Cosma, Figuri de lăutari, p. 106
- ↑ Cosma, Lăutarii de ieri și de azi, p. 104
- ↑ Cosma, Figuri de lăutari, p. 107
- ↑ Cosma, Figuri de lăutari, p. 111
- ↑ Cosma, Figuri de lăutari, pp. 111-112
- ↑ Cosma, Figuri de lăutari, p. 113
- ↑ Cosma, Figuri de lăutari, p. 116
- ↑ Cosma, Figuri de lăutari, p. 117
- ↑ Cosma, Figuri de lăutari, p. 119
- ↑ Cosma, Lăutarii de ieri și de azi, pp. 112-113
- ↑ Cosma, Figuri de lăutari, p. 120
- ↑ Cosma, București. Citadela seculară a lăutarilor români, pp. 234-235
- ↑ Cosma, Figuri de lăutari, p. 121
- ↑ Cosma, București. Citadela seculară a lăutarilor români, p. 235
- ↑ Cosma, București. Citadela seculară a lăutarilor români, p. 547
Bibliografia
[modifica]- Cosma, Viorel: Figuri de lăutari, Editura „Muzicală” a Uniunii Compozitorilor din R.P.R., Bucarest, 1960, pp. 105–126
- Cosma, Viorel: Lăutarii de ieri și de azi, ediția a II-a, Editura "Du Style", Bucarest, 1996, p. 103-116 ISBN 973-9246-05-2
- Cosma, Viorel: București. Citadela seculară a lăutarilor români, Fundația culturală Gheorghe Marin Sepeteanu, Bucarest, 2009, pp. 218–235 ISBN 978-973-88609-7-1
- Poslușnicu, Mihail Gr.: Istoria musicei la români. De la Renaștere până în epoca de consolidare a culturii artistice. Cu 193 chipuri în text, Bucareșt, 1928, p. 598