Savina muntanyenca
|
No s'ha de confondre amb Savina comuna. |
Juniperus sabina  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 42249 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Cupressaceae |
| Gènere | Juniperus |
| Espècie | Juniperus sabina L., 1753 |
.svg){kind=icon}
La savina muntanyenca (Juniperus sabina) és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies nativa de les muntanyes Europa i Àsia, incloent-hi els Països Catalans, en general per sobre dels 1.000 m.
Noms comuns
[modifica]Donat que és una planta corrent als Països Catalans, rep nombrosos noms comuns: savina de muntanya, ginebre savina, savina ajaguda, savina arrossegadissa, savina muntanyenca, savina xinxera, savinera, savina, sivina, sivina de muntanya, sivinera, chaparro, savina enrossegadissa, savina rastrera, txaparra,[1] savina xaparra.[2]
Distribució
[modifica]És nativa de les muntanyes del centre i sud d'Europa i oest i centre d'Àsia, des de la península Ibèrica fins a Sibèria, típicament creix a altituds d'entre 1.000 a 3.300 m.[3][4] Als Països Catalans, es troba a Catalunya, al País Valencià i a la Franja. Creix entre els 1.000 i els 2.200 m i floreix d'abril a maig[5]
Característiques
[modifica]És un arbust reptant de forma molt variable que fa de 40 cm a 4 metres de diàmetre. Generalment és una planta dioica, aromàtica. Les fulles són de dos tipus: les juvenils aciculars, de 5–10 mm de llargada, i les adultes esquamiformes, romboïdals, decurrents a la base, d'1–2 mm de llargada. Els gàlbuls, que contenen d'1 a 3 llavors negroses, fan de 5 a 9 mm de diàmetre i són d'un color violaci fosc.[3][4]
Varietats
[modifica]Hi ha dues varietats biològiques,[3] que alguns botànics tracten com espècies diferents:[4]
- Juniperus sabina var. sabina. Fulles juvenils rares en els adults.
- Juniperus sabina var. davurica (Pallas) Farjon (syn. J. davurica Pallas). Fulles juvenils freqüents en plantes adultes.
Usos
[modifica]Juniperus sabina es fa servir en jardineria amb cultivars seleccionats.
L'híbrid entre Juniperus chinensis i Juniperus sabina s'anomena Juniperus × pfitzeriana (sinònim J. × media), i es troba de forma silvestre al nord-oest de la Xina i també és una planta cultivada.
Totes les parts de la planta són verinoses per diversos compostos tòxics.[6]
Aquesta planta és hoste del fong del rovell de la pera Gymnosporangium fuscum.
-
Il·lustració del segle xix -
Juniperus × pfitzeriana
.jpg)
Referències
[modifica]
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 24 febrer 2023].
- ↑ «Savina xaparra». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Farjon, A. (2005). Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Adams, R. P. (2004). Junipers of the World. Trafford. ISBN 1-4120-4250-X
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
- ↑ Plants for a Future: Juniperus sabina