Sborgita
 Sborgita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na[B₅O₆(OH)₄]·3H₂O |
| Epònim | Umberto Sborgi |
| Localitat tipus | Larderello, Pomarance, Província de Pisa, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.EA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.EA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/B.08 |
| Dana | 26.5.1.1 |
| Heys | 9.1.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,53Å; b = 16,45Å; c = 11,1Å; β = 113,16° |
| Color | incolor |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,431 nβ = 1,438 nγ = 1,507 |
| Birefringència | δ = 0,076 |
| Angle 2V | mesurat: 35°, calculat: 38° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1957 |
| Símbol | Srg |
| Referències | [1] |
La sborgita és un mineral de la classe dels borats, que pertany i dona nom al grup de la sborgita. Rep el seu nom del professor de química Umberto Sborgi (1883-1955), de la Universitat de Milà, Itàlia.
Característiques
[modifica]La sborgita és un borat de fórmula química Na[B₅O₆(OH)₄]·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls euèdrics a anèdrics, de fins a 1 mil·límetre, en agregats.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sborgita pertany a «06.EA - Nesopentaborats» juntament amb els següents minerals: leucostaurita, santita, ramanita-(Rb), ramanita-(Cs), amonioborita i ulexita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1957 a Larderello, Pomarance, Província de Pisa (Toscana, Itàlia), on sol trobar-se associada a altres minerals com el bòrax o la thenardita. També ha estat descrita al comtat d'Inyo, a Califòrnia (Estats Units), on es troba associada a l'halita i a la thenardita.[2]
Grup de la sborgita
[modifica]El grup de la sborgita està integrat per dues espècies minerals: la sborgita, amb fórmula Na[B₅O₆(OH)₄]·3H₂O, i la santita, amb fórmula K[B₅O₆(OH)₄]·2H₂O.[3]