Scheuchzerita
 Scheuchzerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na(Mn,Mg,Zn)9[VSi9O28(OH)](OH)₃ |
| Epònim | Johann Jakob Scheuchzer |
| Localitat tipus | Fianel, Ausserferrera, Vall de Ferrera, Grisons, Suïssa |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DM.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DM.35 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,831 Å; b = 10,107 Å; c = 13,855 Å; α = 86,222°; β = 73,383°; γ = 71,987° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Color | taronja-groc |
| Exfoliació | bona |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | taronja-groc |
| Densitat | 3,5 g/cm³ (mesurada); 3,47 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2004-044 |
| Any d'aprovació | 2004 |
| Símbol | Shz |
| Referències | [1] |
La scheuchzerita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom pel naturalista suís Johann Jakob Scheuchzer (1672-1733), que va ocupar la càtedra de física i matemàtiques de la Universitat de Zúric.
Característiques
[modifica]La scheuchzerita és un silicat de fórmula química Na(Mn,Mg,Zn)9[VSi9O28(OH)](OH)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la scheuchzerita pertany a «09.DM - Inosilicats amb 6 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: stokesita, calciohilairita, hilairita, komkovita, sazykinaïta-(Y), pyatenkoïta-(Y), gaidonnayita, georgechaoïta, chkalovita, vlasovita, revdita i terskita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu geològic cantonal de Lausana, a Suïssa, amb el número d'espècimen: mgl 79355.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Fianel, situada a la localitat d'Ausserferrera, a la vall de Ferrera (Grisons, Suïssa). També ha estat descrita a les mines Monte Alpe i Valgraveglia, ambdues a Ligúria (Itàlia). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]
- ↑ «Scheuchzerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 gener 2020].