Schneebergita

Schneebergita
Fórmula química	BiCo₂(AsO₄)₂(OH)·H₂O
Epònim	Schneeberg
Localitat tipus	Districte miner de Roter Berg, Zschorlau, Districte d'Erzgebirge, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CG.15
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CG.15
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,005 Å; b = 6,211 Å; c = 7,44 Å; β = 115,19°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	blanc-beix a marró groguenc, marró
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4 a 4,5
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	blanc a marró pàl·lid
Densitat	5,28 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,930 nβ = 1,950 nγ = 1,980
Birefringència	δ = 0,050
Pleocroisme	feble
Angle 2V	calculat: 85°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1999-027
Any d'aprovació	1999
Símbol	Snb
Referències

La schneebergita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la tsumcorita.

Antigament el nom schneebergita va ser utilitzat per Brezina el 1880 per descriure una nova fase de l'antimonat de calci descobert a la mina de Monteneve (mina de Schneeberg) al Tirol. Més tard, el 1932 es va demostrar que era isomorf amb la romeïta, de la qual se'n considera ara una varietat i que encara es coneix com Schneebergita (de Brezina), i amb la qual no s'ha de confondre. El 1999 va ser triat novament aquest nom per a aquest nou arsenat.

Característiques

La schneebergita és un arsenat de fórmula química BiCo₂(AsO₄)₂(OH)·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1999, sent publicada per primera vegada el 2002. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la schneebergita pertany a «08.CG - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, RO₄:H₂O = 1:1» juntament amb els següents minerals: cassidyita, col·linsita, fairfieldita, gaitita, messelita, parabrandtita, talmessita, hillita, brandtita, roselita, wendwilsonita, zincroselita, rruffita, ferrilotharmeyerita, lotharmeyerita, mawbyita, mounanaïta, thometzekita, tsumcorita, cobaltlotharmeyerita, cabalzarita, krettnichita, cobalttsumcorita, niquellotharmeyerita, manganlotharmeyerita, niquelschneebergita, gartrellita, helmutwinklerita, zincgartrel·lita, rappoldita, fosfogartrel·lita, lukrahnita, pottsita i niqueltalmessita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat Museu de mineralogia i geologia de Dresden (Alemanya).

Formació i jaciments

Va ser descoberta al districte miner de Roter Berg, a Zschorlau, dins el districte d'Erzgebirge (Saxònia, Alemanya), on es troba en forma de cristalls tabulars o aciculars de 0,5 mm de llarg, en motlles de quars d'arsenurs de cobalt i níquel descompostos. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.