Vés al contingut

Scholastique Mukasonga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaScholastique Mukasonga

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 desembre 1956 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Província de Gikongoro (Ruanda-Urundi) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webscholastiquemukasonga.net… Modifica el valor a Wikidata

Facebook: ScholastiqueMukasonga X: Mukasonga Instagram: scholastiquemukaso Youtube: UCNRiwsZC8-ofDmeaDW9sD3w Goodreads author: 3034928 Modifica el valor a Wikidata

Scholastique Mukasonga és una escriptora ruandesa tutsi d'expressió francesa nascuda el 1956 i resident a Normandia.[1] Ha guanyat el premi Ahmadou-Kourouma i el premi Renaudot en 2012.

La seva vida està marcada per tràgics episodis de la història de Rwanda. El 1960, la seva família es va traslladar a una regió no saludable de Ruanda, Nyamata al Bugesera. En 1973, va ser expulsada de l'escola de treballadors socials a Butare i va haver d'exiliar-se a Burundi. Es va establir a França l'any 1992.

El 1994, l'any del genocidi de Ruanda, va saber que 37 membres de la seva família havien estat massacrats, inclosa la seva mare Stefania.

Ha escrit nombrosos llibres, entre els quals destaca la seva primera novel·la Nostra Senyora del Nil (2012), ubicada en una escola a la Ruanda dels anys setanta que reflecteix la divisió i l’odi contra els tutsis que, unes dècades més tard, abocaria el país a l’horror. Destaquen també altres novel·les com Kibogo (Gallimard, 2020) i Sister Deborah (Gallimard, 2022) i memòries com Inyenzi ou les Cafards (Gallimard, 2006), que narra les humiliacions i el terror que l’autora va viure durant la seva infància, i La femme aux pieds nus (Gallimard, 2008). La seva literatura, que beu de la tradició oral, explora temes com el dol i el record, el paper de la comunitat femenina i l’educació o el llegat de la cristianització de Ruanda. Mukasonga ha estat candidata al Nobel de Literatura l’any 2022 i guardonada amb el premi Renaudot 2012, el premi Simone de Beauvoir 2021 i el Chevalier des Arts et des Lettres.[2]

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. [enllaç sense format] http://bibliobs.nouvelobs.com/romans/20120410.OBS5808/scholastique-mukasonga-la-pharaonne-noire-du-calvados.html
  2. «Scholastique Mukasonga». CCCB (amb permís OTRS), 01-02-2024. [Consulta: 18 febrer 2024].
  3. Inhalt: L'iguifou. – La gloire de la vache. – La peur. – Le malheur d'être belle. – Le deuil.
  4. Inhalt: La Rivière Rukarara. – Le bois de la croix. – Titicarabi. – La vache du roi Musinga. – Le malheur. – Un pygmée à l'école.
  5. Hélène L'Heuillet «Scholastique Mukasonga et le «cœur battant» de l'Afrique» (en francès). Libération, septembre 2017. Arxivat de l'original el 2017-09-10 [Consulta: 17 agost 2018].

Enllaços externs

[modifica]
  • Scholastique Mukasonga website (francès).
  • Le blog de Scholastique Mukasonga (francès).


Premis i fites
Precedit per:
Emmanuel Dongala
Photo de groupe au bord du fleuve
Premi Ahmadou-Kourouma
2012
Succeït per:
Tierno Monénembo
Le terroriste noir
Precedit per:
Emmanuel Carrère
Limonov
Premi Renaudot
2012
Succeït per:
Yann Moix
Naissance