Scholzita
![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fórmula química | CaZn₂(PO₄)₂·2H₂O |
Localitat tipus | Cornelia shaft, Hagendorf South open cut (en) ![]() ![]() |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CA.45 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CA.45 ![]() |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.03 ![]() |
Dana | 40.2.6.1 |
Heys | 19.6.7 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 17,14 Å; b = 22,19 Å; c = 6,61 Å |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Grup espacial | pbcm |
Color | blanc o incolor |
Exfoliació | imperfecta en {100} |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 3 a 3,5 |
Lluïssor | vítria, subvítria |
Color de la ratlla | blanc |
Densitat | 3,11 a 3,13 g/cm3 (mesurada); 3,10 g/cm3 (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,581 a 1,585 nβ = 1,586 a 1,587 nγ = 1,596 a 1,599 |
Birefringència | δ = 0,015 |
Pleocroisme | no pleocroica |
Angle 2V | mesurat: 33° a 70°, calculat: 34° a 71° |
Dispersió òptica | r < v moderada; també r>v |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) ![]() |
Símbol | Slz ![]() |
Referències | [1] |
La scholzita és un mineral de la classe dels fosfats. Va rebre el nom l'any 1949 en honor d'Adolph Scholz (1894-1950), químic i col·leccionista de minerals de Ratisbona, Alemanya. La fórmula va ser revisada per Strunz i Tennyson el 1956.
Característiques
[modifica]La scholzita és un fosfat de fórmula química CaZn₂(PO₄)₂·2H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la scholzita pertany a «08.C - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida petita i mitjana» juntament amb els següents minerals: fransoletitaparafransoletita, ehrleïta, faheyita, gainesita, mccril·lisita, selwynita, pahasapaïta, hopeïta, arsenohopeïta, warikahnita, fosfofil·lita, parascholzita, keyita, pushcharovskita, prosperita, gengenbachita i parahopeïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a les pegmatites de la localitat de Hagendorf, a Waidhaus, a l'Alt Palatinat (Alemanya). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.