Vés al contingut

Schreibersita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSchreibersita

Llesca del meteorit Gebel Kamil amb schreibersita vorejat per kamacita
Fórmula química(Fe,Ni)₃P
EpònimCarl Franz Anton Ritter von Schreibers Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMeteorit de Magura, Slanica, Námestovo, Námestovo Co., regió de Žilina, Slovakia
Classificació
Categoriaelements natius
Nickel-Strunz 10a ed.1.BD.05
Nickel-Strunz 9a ed.1.BD.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.I/A.04 – Anhang Modifica el valor a Wikidata
Dana1.1.21.2
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 9,05Å; c = 4,47Å;
Grup puntual4 - disfenoide
Grup espacialspace group I-4 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colordes de blanc platejat a blanc, s'entela a llautó groc o marró.
Tenacitatmolt fràgil
Duresa (Mohs)6,5 a 7
Lluïssormetàl·lica
Diafanitatopaca
Densitat7,0 a 7,3 g/cm³ (mesurada); 7,28(16) g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesUniaxial
Impureses comunesCr
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1847
SímbolScb Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La schreibersita és un mineral de la classe dels elements natius. Nom atorgat en honor de Karl Franz Anton von Schreiber (1775-1852) de Viena, Àustria.[1]

Classificació

[modifica]

La schreibersita es troba classificada en el grup 1.BD.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; B per a Carburs metàl·lics, silicurs, nitrurs i fosfurs i D per a Fosfurs; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup), juntament amb els següents minerals: barringerita, niquelfosfur, monipita, florenskiïta, allabogdanita, andreyivanovita i melliniïta. En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.1.21.2.[1]

Característiques

[modifica]

La schreibersita és un mineral de fórmula química (Fe,Ni)₃P. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5 a 7. És fortament magnètica. Apareix poques vegades en forma de cristalls, plaques, pastilles, barres o agulles.[1]

Formació i jaciments

[modifica]

El mineral ha estat descrit en meteorits que redueixen lents diferenciades en basalts, substitució hidrotermal en fusta petrificada.[1] En gairebé tots els meteorits de ferro, però no en els que són de níquel deficient.[2] A l'Àfrica, Àsia, Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Groenlàndia, Austràlia i a l'Antàrtida.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Schreibersite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Web Mineral.com (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Palache, Charles, Harry Berman & Clifford Frondel (1944), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Seventh edition, Volume I: 124-126.
  • Geochemica et Cosmochimica Acta: 28: 971-980.
  • Geochemica et Cosmochimica Acta: 29: 513-534.
  • Zapiski Vserossiyskogo Mineralogicheskogo Obshchestva (1982): 111: 685.
  • Skála, R. and Císařová, I. (2005) Crystal structure of meteoritic schreibersites: determination of absolute structure: Physicas and Chemistry of Minerals: 31: 721-732.