Vés al contingut

Toxotes jaculatrix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sciaena jaculatrix)
Infotaula d'ésser viuToxotes jaculatrix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN196451 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
FamíliaToxotidae
GènereToxotes
EspècieToxotes jaculatrix Modifica el valor a Wikidata
Pallas, 1767
Nomenclatura
Sinònims
Dos exemplars a l'aquàrium de Newport
Exemplars per a ésser venuts a un centre comercial de les Filipines.

Toxotes jaculatrix és una espècie de peix de la família dels toxòtids i de l'ordre dels perciformes.[1]

Descripció

[modifica]

El cos (d'oval a romboide, moderadament comprimit i amb les fileres d'escates en disposició horitzontal) fa 30 cm de llargària màxima[2] (encara que la més normal és de 20).[2] Cos de color argentat i amb una sèrie de ratlles fosques, de les quals la primera travessa l'ull i la darrera la base de l'aleta caudal. Boca gran i dirigida cap a dalt.[3] 4 espines i 11-13 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 15-17 radis tous a l'anal. Aleta caudal truncada i pectorals punxegudes. Aleta dorsal contínua i col·locada en la meitat posterior del cos. Aletes dorsal, anal i pelvianes negroses; caudal de clara a fosca i pectorals pàl·lides. La quarta (de vegades, la tercera) espina de l'aleta dorsal és la més allargada de la susdita aleta. Ulls grans. Boca moderadament gran, proctràctil i amb la mandíbula inferior sortint. Angle de la mandíbula oblic. Maxil·lar prim, escatós i sense un os suplementari. Dents vil·liformes a les mandíbules, el vòmer i els palatins. Escates moderadament grans, ctenoides i estenent-se sobre el cap i les aletes imparelles. Galtes i opercle amb escates. 26-30 escates a la línia lateral, la qual és contínua i es corba per sobre de les aletes pectorals. Presenta com una mena de ranura longitudinal al sostre de la boca, la qual esdevé un tub quan la llengua hi pressiona per llençar un doll d'aigua.[4][5]

Reproducció

[modifica]

És un reproductor ovípar,[3] pelàgic i no protegeix ni la posta d'ous flotants[4] ni els alevins després de la fresa.[6]

Alimentació

[modifica]

S'alimenta durant el dia d'insectes, aranyes i matèria vegetal flotant que troba a la superfície. És famós per la seua capacitat per a fer caure els insectes que es troben en alguna fulla o branca fora de l'aigua (fins a 150 cm de distància) mitjançant l'emissió d'un doll d'aigua amb gran força i precisió de la seua boca i, a més, compensant la refracció de la llum.[7]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix d'aigua dolça i salabrosa, associat als esculls,[8][9] amfídrom[10] i de clima tropical (25 °C-30 °C),[11] el qual viu en petits grups[12] als estuaris de manglars salobres, rius i rierols[13] des de l'Índia[14] (incloent-hi les illes Andaman)[15] fins a Myanmar,[16] Tailàndia,[17] Malàisia,[18] les illes Ryukyu,[19] les illes Filipines,[20] Indonèsia,[21] Timor Oriental,[22] Vanuatu,[23] les illes Salomó,[24] Papua Nova Guinea,[25] la república de Palau[26] i el nord d'Austràlia[27] (el Territori del Nord, Queensland i Austràlia Occidental).[5]

Vida en captivitat

[modifica]

Necessita un aquari bastant gran (mínim 300 litres) i que imiti un biòtop de manglar, amb brots i arrels de mangle. Si, a més, és un aquari descobert i s'hi col·loquen plantes o branques sortint del recipient es pot gaudir de la visió de la seua habilitat per a empaitar i caçar insectes. Entre els seus companys d'aquari ideals (si es vol realitzar un aquari de temàtica geogràfica i amb peixos que acceptin o tolerin la mateixa mena d'aigua que aquesta espècie) es troben Scatophagus argus, Monodactylus argenteus, Monodactylus sebae, tetraodòntids i Etroplus maculatus. I, pel que fa a les plantes, les que millor s'adapten a les condicions de l'aigua salabrosa són Ceratopteris thalictroides, Egeria densa, Sagittaria, Vallisneria, Microsorum pteropus i el mangle.[28]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans, venut fresc als mercats locals d'Indonèsia i d'altres països del Sud-est asiàtic[4] i[5] i forma part del comerç internacional de peixos d'aquari.[29]

Referències

[modifica]
  1. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 Talwar, P. K. i A. G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. Volum 2. A. A. Balkema, Rotterdam.
  3. ↑ 3,0 3,1 L'Aquàrium de Barcelona Arxivat 2013-06-16 a Wayback Machine. (català)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Fishes of Australia Arxivat 2014-10-21 a Wayback Machine. (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
  6. ↑ Mills, D. i G. Vevers, 1989. The Tetra encyclopedia of freshwater tropical aquarium fishes. Tetra Press, Nova Jersey, Estats Units. 208 p. Pàg. 157.
  7. ↑ Hoese, D. (2012). "Toxotes jaculatrix." 2012 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2012. [Consulta: 6 abril 2023]
  8. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  9. ↑ Hardy, J. D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Els Estats Units. 537 p. Pàg. 249.
  10. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  11. ↑ Riehl, R. i H. A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p. Pàg. 812.
  12. ↑ Kuiter, R. H. i T. Tonozuka, 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 1. Eels- Snappers, Muraenidae - Lutjanidae. Zoonetics, Australia. 302 p.
  13. ↑ Allen, G. R., S. H. Midgley i M. Allen, 2002. Field guide to the freshwater fishes of Australia. Western Australian Museum, Perth, Austràlia Occidental. 394 p. Pàg. 252.
  14. ↑ All fishes of India - FishBase (anglès)
  15. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources, Lucknow, l'Índia. 775 p. Pàg. 518.
  16. ↑ All fishes of Myanmar - FishBase (anglès)
  17. ↑ All fishes of Thailand - FishBase (anglès)
  18. ↑ All fishes of Malaysia - FishBase (anglès)
  19. ↑ All fishes of Ryukyu Islands - FishBase (anglès)
  20. ↑ All fishes of Philippines - FishBase (anglès)
  21. ↑ All fishes of Indonesia - FishBase (anglès)
  22. ↑ All fishes of East Timor - FishBase (anglès)
  23. ↑ All fishes of Vanuatu - FishBase (anglès)
  24. ↑ All fishes of Solomon Islands - FishBase (anglès)
  25. ↑ All fishes of Papua New Guinea - FishBase (anglès)
  26. ↑ All fishes of Palau - FishBase (anglès)
  27. ↑ All fishes of Australia - FishBase (anglès)
  28. ↑ Aquaesfera 2008-2013 Arxivat 2014-10-21 a Wayback Machine. (castellà)
  29. ↑ Bassleer, G., 2003. The new ilustrated guide to fish diseases in ornamental tropical and pond fish. Bassleer Biofish, Stationstraat 130, 2235 Westmeerbeek, Bèlgica, 232 p. Pàg. 140.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toxotes jaculatrix
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Toxotes_jaculatrix&oldid=33462648»