Seán Mac Éil
Nom original | (ga) Seán Mac Héil |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 6 març 1791 |
Mort | 7 novembre 1881 (90 anys) Tuam (Irlanda) |
Causa de mort | pneumònia |
Roman Catholic Archbishop of Tuam (en) | |
8 agost 1834 – ← Oliver Kelly – John McEvilly → Diòcesi: arquebisbat de Tuam | |
Bisbe diocesà | |
27 maig 1834 – ← Peter Waldron – Francis Joseph O'Finan → Diòcesi: bisbat de Killala | |
Bisbe titular | |
8 març 1825 – Diòcesi: arquebisbat de Maronea | |
Dades personals | |
Grup ètnic | Irlandesos |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Maynooth |
Activitat | |
Ocupació | diaca catòlic (1814–), sacerdot catòlic (1814–), autor |
Consagració | Daniel Murray |
Seán Mac Éil (en anglès: John MacHale; Tubbernavine, Comtat Mayo, Irlanda, 6 de març de 1789 – Tuam, Comtat Galway, Irlanda, 7 novembre de 1881) fou l'arquebisbe catòlic irlandès de Tuam, i un nacionalista irlandès.[1] Va treballar i va escriure per assegurar l'emancipació catòlica, la independència legislativa, justícia pels arrendataris i els pobres. Va predicar regularment als seus feligresos en irlandès i "gairebé sol entre els bisbes va defensar l'ús de l'irlandès pel clergat catòlic."[2] Entre les seves obres hi ha un tractat sobre les proves del catolicisme i traduccions en irlandès de les melodies de Moore i part de la Bíblia i de la Ilíada. Va compilar un catecisme de llengua irlandesa i un llibre d'oració. A més, va fer traduccions a l'irlandès dels himnes llatins Dies irae i Stabat Mater.
Referències
[modifica]- ↑ En la publicació inicial de la seva traducció de la Ilíada escrivia el seu nom com a "Seághan, Árd-Easbog Túama" (sic), és a dir, "John, Arquebisbe de Tuam.[1] En posteriors ocasions el nom de MacHale és usualment mostrat com a Seán Mac Héil o Seán Mac hÉil. Una reimpressió de 1981 de la seva traducció de la Ilíada, Íliad Hóiméar, leabhair I-VIII, mostra el seu nom com a Seán Mac Héil.[2]. Áine Ní Cheanainn, en la seva obra Leon an Iarthair : aistí ar Sheán Mac Héil, Ardeaspag Thuama, 1834–1881 (1983) també fa servir Seán Mac Héil.[3] No obstant, Peter A. Maguire, en el seu "Language and Landscape in the Connemara Gaeltacht", publicat al Journal of Modern Literature (26.1, Fall 2002, pp. 99–107) usa Seághan Mac Éil i el mateix nom és mostrat com a Eoin Mac Héil per algunes fonts.[4]
- ↑ Tomás Ó hAilín, 'Irish Revival Movements' in Brian Ó Cuív, A View of the Irish Language, p. 94.