Seagram Building
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (en) Seagram Building  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Oficines | |||
| Arquitecte | Ludwig Mies van der Rohe, Philip Johnson | |||
| Artista | Ludwig Mies van der Rohe | |||
| Enginyer estructural | Severud Associates | |||
| Construcció | 1958 | |||
| Obertura | 1958 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Estil Internacional | |||
| Mesura | 157 ( ) m | |||
| Pisos per sobre el terra | 38 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Manhattan (Nova York) | |||
| Localització | 375 Park Avenue. Midtown (Nova York) | |||
| ||||
| Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics | ||||
| Tipus | edifici del NRHP | |||
| Data | 24 febrer 2006 | |||
| Identificador | 06000056 | |||
New York State Register of Historic Places listed place (en)  | ||||
| Data | 14 desembre 2005 | |||
| Lloc d'interès de Nova York | ||||
| Data | 3 octubre 1989 | |||
| Identificador | 1664 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Aby Rosen | |||
| Lloc web | 375parkavenue.com | |||
El Seagram Building és un gratacel, situat a Nova York, Midtown (375 Park Avenue, entre els carrers 52 i 53), realitzat per l'arquitecte alemany Ludwig Mies van der Rohe, en col·laboració amb l'arquitecte americà Philip Johnson, entre 1954 i 1958.
El Seagram Building és National Historic Landmark d'ençà el 24 de febrer de 2006.
Arquitectura
[modifica]Implantació
[modifica]El Seagram Building és implantat en retirada de 28m respecte Park Avenue, en virtut de la Zoning Law (zonificació) en vigor entre 1916 i 1961, que obligava els arquitectes a adaptar l'alçada dels immobles a l'amplada dels carrers. Davant el Seagram s'hi troba doncs un «espai privat-públic»,[1] una plaça de granit guarnida amb una font.
L'edifici
[modifica]L'estructura està expressada a la façana: segons Ludwig Mies van der Rohe, els elements estructurals d'un edifici havien de ser visibles. El Seagram Building (com la majoria dels grans immobles de l'època) té una ossada de betó armat sobre la qual s'hi suspèn la façana-cortina. Mies volia una ossada metàl·lica aparent, tanmateix el codi de la construcció americà demanava que totes les estructures fossin ignifugades, i va haver d'amagar l'ossada[2] - cosa que volia evitar a qualsevol preu - i va emprar doncs pilars metàl·lics en «I» no estructurals de color bronze per significar l'estructura en façana. L'estructura visible és doncs simulada.
Ludwig Mies van der Rohe cercava una regularitat total per a l'aparença de l'edifici. No li agradava la irregularitat de les persianes més o menys abaixades, que dona als edificis un aspecte desorganitzat. Va emprar doncs persianes amb tres posicions: obert, semiobert, i tancat.
El minimalisme de la composició il·lustra la divisa de l'arquitecte: «Less is more» (Menys és més»).
El Seagram Building va ser, en el moment de la seva construcció, l'edifici més car del món, degut al preu dels materials i de la sumptuosa decoració interior: bronze, travertí, marbre.
Four Seasons Restaurant
[modifica]El restaurant The Four Seasons Restaurant, situat al Seagram Building, va ser també concebut per Ludwig Mies van der Rohe i Philip Johnson. L'interior ha estat conservat igual d'ençà l'obertura el 1959. Una sèrie de quadres havia estat encarregat a Mark Rothko el 1958. Va acceptar la bestreta i va resoldre fer «alguna cosa que arruïni l'àpat de cada fill de puta que mai mengi en aquesta cambra».[3] Va abandonar tanmateix el projecte, va tornar la bestreta i va guardar les teles; la sèrie ha estat dispersada entre la Tate Gallery, la National Gallery of Art i el Kawamura Memorial Museum al Japó.
Referències
[modifica]- ↑ Privately owned public spaces, és a dir una propietat privada oberta al públic.
- ↑ L'acer del que elpunt de fusió és baix, no resisteix prou bé el foc.
- ↑ « something that will ruin the appetite of every son-of-a-bitch who ever eats in that room »
Enllaços externs
[modifica]