Sebastià Anton Pascual i Inglada
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 juny 1807  Vilanova i la Geltrú (Garraf) | ||
| Mort | 16 agost 1872 (65 anys) Banhèras de Luishon (França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | jurista, advocat, col·leccionista | ||
Sebastià Anton Pascual i Inglada (Vilanova i la Geltrú, 26 de juny de 1807 - Banhèras de Luishon, 16 d'agost de 1872) fou un advocat i col·leccionista català.
Biografia
[modifica]Fill d'una família d’hisendats de Vilanova i la Geltrú, va iniciar els seus estudis com a intern al Seminari Conciliar de Barcelona, i després va cursar Dret a les Universitats de Cervera i de València, on va obtenir el grau de batxiller en lleis el 1827 i la llicenciatura en Dret Civil el 1833. Va establir el seu bufet d'advocat a Tarragona i el 1842 es va casar amb Maria de l'Assumpció de Bofarull i de Plandolit (c. 1814-1881),[1] filla de Francesc Policarp de Bofarull i Morell. El 1844 es va establir a Barcelona, i el 1845 va ser nomenat membre de la Junta de Govern del Banc de Barcelona, del qual va ser director des del 1853 fins a la seva mort.[2]
Va acumular milers d'objectes, donant preferència a la pintura i atresorant al llarg dels anys una col·lecció que superava el miler d'obres. Per a poder instal·lar les seves graduals adquisicions va remodelar la seva casa al carrer d'en Xuclà, 19-21 de Barcelona (vegeu casa Sebastià Anton Pascual). En la disposició de la seva col·lecció va mantenir la subdivisió clàssica entre de «pintura antiga» i «pintura moderna», aquesta última formada bàsicament per autors contemporanis del segle xix. En l'apartat de pintura antiga comptava amb autors de l'escola espanyola, italiana i flamenca entre d'altres.
Va pensar detingudament com exhibir les seves possessions, en termes que avui qualificaríem de museogràfics, en voler aportar llum zenital a determinades sales que aportessin claror sense que la llum afectés directament les teles. Aquesta manera de fer sembla que influí el polític i escriptor Víctor Balaguer i Cirera a l'hora de dissenyar els espais del seu museu a Vilanova i la Geltrú (Biblioteca Museu Víctor Balaguer), on també farien una clara distinció entre pintors antics i moderns, i on obririen un lluernari al bell mig del sostre de la Pinacoteca cobrint-lo amb un velum per a matisar la incidència directa del sol sobre els quadres.
La col·lecció de Pascual es coneix gràcies a la conservació d'un inventari complet, per al qual s'ha sabut que la xifra concreta era de 1256 pintures. No s'ha localitzat, però, cap imatge del gran saló amb il·luminació zenital.
Referències
[modifica]- ↑ «Registre del casament de Sebastià Antoni Pascual i Maria de l'Assumpció de Bofarull». FamilySearch, 21-05-1842.
- ↑ Bassegoda i Hugas, 2018, p. 47-48.
Bibliografia
[modifica]- Bassegoda i Hugas, Bonaventura «La gran pinacoteca de Sebastià Anton Pascual i Inglada». Mercat de l'art, col·leccionisme i museus, 2018, pàg. 47-106.
- Garcia i Sastre, Andrea A. Els Museus d'art de Barcelona: antecedents, gènesi i desenvolupament fins a l'any 1915. MNAC, 1997. ISBN 978-84-8043-026-5.
Enllaços externs
[modifica]- «Sebastià-Anton Pascual i Inglada». Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d'Art de Catalunya (RCCAC). Institut d'Estudis Catalans.