Sebastià Corominas i Ribas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1953  |
| Mort | 28 març 2016 (62/63 anys) |
| Alcalde de Sant Julià de Ramis | |
| 1989 – 2002 | |
| Conseller comarcal del Gironès | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, polític |
Sebastià Corominas i Ribas (1953 - 2016)[1] va ser alcalde de Sant Julià de Ramis entre el 1989 i el 2002.[2]
De professió era arquitecte tècnic. Va accedir a l'alcaldia el 1989 perquè l'anterior alcalde, Eduard Fonsdeviela, va morir a mitjan mandat. Abans d'ocupar l'alcaldia, formava part de l'equip de govern. Va entrar a l'Ajuntament de regidor en el segon mandat democràtic, com a independent. Un cop a l'Ajuntament va fer de regidor d'Urbanisme després de primer tinent d'alcalde. Va contribuir a protegir el jaciment arqueològic del poblat ibèric, descobert quan es va llençar un projecte d'ampliació del cementiri municipal.[3] Des del 1990 es va oposar a que el Fort de Sant Julià de Ramis es convertís en hotel, amb el suport de l'entitat SOS Monuments, però amb l'oposició del PSC.[4] El 1994 es va oposar a que el poble de Medinyà s'independitzés.[5]
En les següents eleccions es va presentar com a independent amb la llista de la coalició Convergència i Unió (CiU). Corominas va ser també conseller del Consell Comarcal del Gironès, organisme en el qual va ocupar el lloc de vocal de l'àrea de Planificació.[1]
Com a alcalde va aconseguir anar dotant al poble de Sant Julià dels serveis més bàsics: equipaments (centre cívic, pista poliesportiva transformada posteriorment en pavelló, aula de lectura, reforma de la casa de la vila), millora carrers (Pla de Baix), inici de la descoberta del patrimoni arqueològic dels Sants Metges, remodelació de l'església dels Sants Metges, nou cementiri municipal. Va incentivar la vida social i cultural (concurs de pintura memorial Fonsdeviela, adhesió a l'escola de música del Gironès, balls de saló…) i promoure l'esport (futbol sala i bàsquet).[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sebastià Corominas Ribas». El Punt Avui, 29-03-2016, pàg. 47.
- ↑ «Ramon Viñolas, nou alcalde de Sant Julià de Ramis». La Xarxa, 30-04-2002. [Consulta: 25 agost 2017].
- ↑ Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la UdG «Dues bones persones: En record de Sebastià Corominas i Joan Planella». El Punt Avui, 10-04-2016, pàg. 63. «L'obra iniciada per en Sebastià ha estat continuada per tots els alcaldes i consistoris posteriors. Ara és, no només un jaciment complex, i en alguns aspectes, únic a tot Catalunya, sinó també motiu d'orgull dels santjulianencs.»
- ↑ Fuster, 2015, p. 5.
- ↑ Ferrer, Jordi «Els números surten perquè Medinyà s'independitzi». L'Econòmic, 19-04-2014.
Bibliografia
[modifica]- Bague, Gerard «El PSC acusa al alcalde de Sant Julià de Ramis de prevaricación» (en castellà). El País, 23-02-1999. Arxivat de l'original el 2017-08-26 [Consulta: 25 agost 2017].
- Fuster, Pere «Anatomia d'un espoli: La restauració del fort de Sant Julià de Ramis, en mans privades, suposa una de les intervencions en el patrimoni arquitectònic més polèmiques dels últims vint-i-cinc anys». Directe.cat, 27-01-2015. Arxivat de l'original el 2017-08-26 [Consulta: 25 agost 2017]. «L'alcalde de Sant Julià de Ramis en aquell temps, Sebastià Corominas, no veia amb bons ulls la privatització del fort i no els va donar el permís d'obres.[…] L'alcalde tenia el suport de l'entitat SOS Monuments, però va pagar cara la tossuderia: “Des del PSC no van deixar de tirar-me porqueria a sobre. Vaig patir molt”.»