Sebastià Gasch i Carreras
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 octubre 1897  Barcelona |
| Mort | 9 desembre 1980 (83 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | crític d'art |
| Ocupador | Cercle Artístic de Sant Lluc |
| Nom de ploma | Mylos |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
Sebastià Gasch i Carreras (Barcelona, 9 d'octubre de 1897 - Barcelona, 9 de desembre de 1980) fou un crític d'art català.
Família
[modifica]Sebastià Gasch fou sogre de Muriel Casals i consogre de Lluís Casals.[1]
Biografia
[modifica]És considerat un dels crítics fonamentals de l'avantguarda catalana.[2][3] Abandonà l'escola als setze anys i treballà en empreses comercials. Va ser bibliotecari del Cercle Artístic de Sant Lluc, on va conèixer i es feu amic de Joan Miró. Gasch fou una de les primeres persones a donar suport públicament i per escrit l'obra de Joan Miró.[4] Posteriorment, també donà suport el grup barceloní d'Els Evolucionistes i el 1925 començà a publicar crítica d'art a la Gaseta de les Arts, a D'Ací i d'Allà i a L'Amic de les Arts, on va propagar les idees artístiques de Le Corbusier, Hans Arp i de l'avantguardisme francès.
El 1928 va signar amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà i Angelet el Manifest Groc,[5] i el 1929 publicà, amb Montanyà i Guillem Díaz-Plaja i Contestí, l'únic número de la revista Fulls Grocs, que desencadenà rèpliques violentes. Després deixà un temps la crítica d'art i col·laborà com a crític de music-hall a La Publicitat i Mirador, i com a crític de cinema a L'Opinió. Va mantenir correspondència amb Federico García Lorca.
Després de la guerra civil espanyola va viure a París fins al 1942, quan va tornar a Barcelona i col·laborà a Destino des de 1946.
Destaquen també els seus treballs de crític, assagista i divulgador del món del circ.[5] El 1962 va publicar una biografia de Josep Andreu, Charlie Rivel, pallasso català, en la sèrie de Biografies Populars.[6] El fons personal de Sebastià Gasch es conserva a la Biblioteca de Catalunya des de l'any 2016.[7]
Reconeixements
[modifica]El FAD convoca en honor seu des del 1976 els Premis Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals.
Els Jardins d'Interior d'Illa de Sebastià Gasch, inaugurats l'any 1994, i situats a Barcelona, a l'interior de la quadrícula delimitada per la Gran Via i els carrers Rocafort, Entença i Diputació, porten el seu nom.[8]
El 1997 es va commemorar el centenari del naixement de Sebastià Gasch amb diverses exposicions.[9]
Obres
[modifica]- La pintura catalana (1938)
- La dansa (1946)
- El circo y sus figuras (1946)
- L'expansió de l'art català al món (1953)
- París 1940 (1956)
- Barcelona de nit (1957)
- Charlie Rivel, pallasso català (1962)[10][6]
- Les nits de Barcelona (1969)
- El Molino. Memorias de un setentón (1972)
- París, 1940. Quaderns Crema (2001)
- Etapes d'una nova vida. Dietari d'un exili. Quaderns Crema (2002)
Referències
[modifica]- ↑ «L'irreemplaçable somriure de la revolta: un retrat». El Temps, 17-09-2016. Arxivat de l'original el 2016-09-17. [Consulta: 21 maig 2024].
- ↑ «De l'aire a l'aire». Catàleg general d'obra del Museu d'Art Jaume Morera. Arxivat de l'original el 22 d’abril 2014. [Consulta: 20 abril 2014].
- ↑ «Premis FAD Sebastià Gasch d'arts parateatrals - Sebastià Gasch (biografia)» (PDF). Barcelona: FAD. [Consulta: 11 octubre 2015].
- ↑ Permanyer, 2003, p. 23.
- ↑ 5,0 5,1 Jané, Jordi «Crític i funambulista». Avui, 02-03-2001, pàg. 48.
- ↑ 6,0 6,1 Canyameres, Ferran «Un món de fantasia». Serra d'Or, núm 1, 1963, pàg. 46-47.
- ↑ «Gasch, Sebastià. Fons i col·leccions». Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ «Jardins d'Interior d'Illa de Sebastià Gasch». BcnSostenible. [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ «Memòria del Departament de Cultura 1997» pp. 44 – 45. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2012-04-12. [Consulta: 4 març 2014].
- ↑ «Sebastià Gasch». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 14 gener 2025].
Enllaços externs
[modifica]- «Sebastià Gasch i Carreras». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- «Premis FAD Sebastià Gasch d'arts parateatrals - Sebastià Gasch (biografia)». Barcelona: FAD. [Consulta: 11 octubre 2015].
- Marchi, Maria Bàrbara. Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-2009: Història d'una institució referent per a la cultura barcelonina, 2011. ISBN 978-84-694-4099-5.
- Permanyer, Lluís. Miró, la vida d'una passió. Barcelona: Edicions de 1984, 2003. ISBN 84-96061-08-6.
- Crítics d'art barcelonins
- Crítics de cinema barcelonins
- Escriptors avantguardistes en català
- Cercle Artístic de Sant Lluc
- Exiliats del franquisme a França
- Morts a Barcelona
- Escriptors barcelonins contemporanis en català
- Exiliats del franquisme barcelonins
- Polítics barcelonins contemporanis
- Crítics d'art catalans del sud contemporanis
- Assagistes barcelonins
- Crítics culturals
- Naixements del 1897
- Crítics teatrals catalans