Sebastià Gomila i Llupià
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 desembre 1861  Barcelona | ||
| Mort | 1934 (72/73 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | autor, dramaturg | ||
.jpg)
Sebastià Gomila i Llupià (Barcelona, 21 de desembre de 1861 – Barcelona, 1934) és un dramaturg i periodista català.[1] Va ser el director de l'Editorial Seguí i del diari matutí El Liberal. També va ser el fundador de El Ibérico, Las Carolinas i del setmanari Barcelona Alegre. Tingué una carrera literària molt prolífera en castellà amb obres com La huelga (1901) o Niebla (1930), encara que també s'hi troben obres en català com la comèdia Els vençuts (1903).[2]
Obres destacades
[modifica]- Càstig de Déu (1879)
- Mas allá de lo digno (1890)
- Anarquías (1897)
- Novelitas vulgares (1900)
- La huelga (1901)
- Els vençuts (1903)
- Alma social (1905)
- El escándalo europeo (1915)
- Casadora(1916)
- Los herederos de la gran tragedia (1917)
- Niebla (1930)
Referències
[modifica]- ↑ «Sebastià Gomila i Llupià». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sebastià Gomila i Llupià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.