Seca de Nertóbriga
Seca de Nertóbriga | |||
---|---|---|---|
Dades | |||
Tipus | Seca | ||
La seca de Nertóbriga fou un taller on s'encunyava moneda romana a l'actual província de Saragossa (Espanya). La recerca de la ubicació concreta ha estat tema de debat, però les últimes investigacions la situen en l'actual jaciment de Cabezo Chinchón a la Almunia de Doña Godina, a uns tres kilòmetres al nord del nucli urbà de la vila.[1] En aquest lloc aparegué un jaciment hallstàttic datable cap al segle VI-V aC, que després es convertiria en un nucli ibèric.[2] Nertobis encunyà en alfabet ibèric del nord i se la considera com a ciutat emissora dins de l'anomenat grup pirenaic, el qual compta amb distintes seques, les més conegudes són Bolskan, Sekia, Baskunes, Titiakos o Belaiskom. La seua ètnia no és clara, segurament degué pertànyer als titos o bel·les.[3]
Cronologia
[modifica]No se sap amb certesa la data d'inici de les encunyacions, segons les restes monetàries trobades hi hagué dues sèries d'emissions: Les de després de l'any 143 aC, i les de final de segle ii.[4] El Tresor d'Azaida (Terol), contenia quatre monedes datades en el context de la Guerra de Sertori, el que permet cercar un poc més la cronologia, degueren ser encunyades entre el 83 i el 72 aC.[5] Per tant, pertanyerien a alguna de les emissions més recent.
Metrologia
[modifica]Les monedes de Nertobis, tenen una metrologia celtibèrica, amb un pes mitjà de 12,4g (11 exemplars), que progressivament anaren reduint-se, primer a 9,40g (amb 27 exemplars) i per acabar en 6,05 (tres exemplars, semis).[2]
Tipologies
[modifica]Va emetre dos sèries d'as (en unitats i meitats). En aquestes, hi ha un cap d'home, generalment en barba i amb la inicial de la ciutat en la part esquerra, també apareix el símbol del dofí; en el revés una figura eqüestre, concretament un genet llancer (unitats) o el cavall galopant (semis); als peus de l'èquid està gravat el nom de la ciutat on s'encunyà, sempre en alfabet ibèric. Totes les llegendes són el nom de la seca, pot aparèixer com a Nertobis o Nertobi. El primer, normalment apareix en els reversos dels asos; en canvi el següent seria més comú en els semis.[2]
Emissions
[modifica]La primera emissió, efectuada després del 143 aC, tindria en l'anvers la característica dels dofins que enquadren el cap nu masculí amb el signe ibèric N darrere; el revers comptaria amb el genet amb llança, baix en alfabet ibèric Nertobis.[6] La segona emissió, corresponent a finals del segle ii aC, compta amb dos tipus de monedes distintes, ja apareix el cap masculí amb barba en un dels models el bust entre dos dofins i darrere el símbol N; en l'altre no hi haurà dofins, però apareixerà el signe ibèric N entre dos glòbuls, aquesta última, té la particularitat que en el revers hi ha un cavall galopant a dreta, damunt palma entre dos glòbuls. Sota, sobre la línia, inscripció ibèrica Nertobi; per contra de l'anterior que continua amb el revers característic d'aquestes monedes, genet amb llança, sobre una línia inscripció ibèrica Nertobis.[6]
Dispersió
[modifica]S'han trobat diversos exemplars de monedes amb llegenda de Nertobis; en el tresor del poblat ibèric d'Azaida (Terol) aparegueren quatre monedes de bronze pertanyents al lot I el qual correspondria a un botí itinerant, tal vegada d'un soldat. Aquestes datarien del període de les Guerres Sertorianes (83-72 aC).[7] Al jaciment de Cabezo de la Minas (Botorrita, Saragossa) serien tres monedes, concretament ases, les que pertanyerien a la seca de Nertobis. En Tarragona s'han recuperat dos asos provinents possiblement del comerç.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Beltrán, A.: Sobre la situación de Nertóbriga de Celtiberia; VIII Congreso Nacional de Arqueología, Zaragoza,(1963), p. 277
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Domínguez, A., Las cecas ibéricas del Valle del Ebro, Zaragoza, (1979)
- ↑ Medrano Marqués, M., Antonia Díaz Sanz, M.: Novedades acerca de las ciudades Celtas de Contrebia Belaisca y Nertobriga. Saldvie I. Estudios de Prehistoria y Arqueología, (2000), pp. 170
- ↑ Villaronga, L.: Corpus Nummum Hispaniae ante Augusti Aetatem, Madrid, (1994), p. 244
- ↑ 5,0 5,1 Ripollés, 1982, p. 24-25.
- ↑ 6,0 6,1 Alfaro, C., Arévalo, A., Campo, M., Cháves, F., Domínguez, A. i Ripollès P. P.: Historia Monetaria de Hispania Antigua,(1998), pp.152-153
- ↑ Ripollés, 1982.
Bibliografia
[modifica]- Ripollés, P. P. La circulación monetaria en la Tarraconense Mediterránea, 1982.