Secamone
 Secamone alpini  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Apocynaceae |
| Subfamília | Secamonoideae |
| Gènere | Secamone R.Br. |
| Tipus taxonòmic | Secamone emetica |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Secamone és un gènere que pertany a la família de les apocinàcies amb 162 espècies[2] de plantes fanerògames.
Descripció
[modifica]Són arbustos, enfiladisses subarbustives o herbàcies que assoleixen els 6 m d'alçada, amb brots glabres o puberulosos. Les fulles són coriàcies de 0,6-7,5 cm de llarg i 0,2-3,5 cm d'ample, estretament el·líptiques a ovades, basalment cuneades. L'àpex és obtús, agut o acuminat, glabres o pubescents, amb diminutes estípules.
Les inflorescències són axil·lars, més curtes o més llargues que les fulles adjacents, amb poques a moltes flors, laxes o condensades. Els peduncles són més llargs o més curts que els pedicels filiformes, glabres o pubescents.
Espècies seleccionades
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ (en anglès) «Secamone». The Genera of Asclepiadoideae, Secamonoideae and Periplocoideae (Apocynaceae): Descriptions, Illustrations, Identification, and Information Retrieval Universitat de Bayreuth. [Consulta: 10 desembre 2009].
- ↑ Espècies a PPP-index
Bibliografia
[modifica]- Goyder, D.J. 1992. Secamone (Asclepiadaceae subfam. Secamonoideae) in Africa. Kew Bull. 47: 437–474.
- Klackenberg, J. 1992. Taxonomy of Secamone (Asclepiadaceae) in Asia and Australia. Kew Bull. 47: 595–612.
- Klackenberg, J. 1992. Taxonomy of Secamone s. lat. (Asclepiadceae) in the Madagascar Region. Opera Botanica 112: 127 pp.
- Klackenberg, J. 2001. Notes on Secamonoideae (Apocynaceae) in Africa. Adansonia, sér. 3, 23(2): 317–335.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Secamone