Vés al contingut

Sedaví

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sedavienc)
Plantilla:Infotaula geografia políticaSedaví
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 25′ 38″ N, 0° 23′ 06″ O / 39.4271°N,0.3849°O / 39.4271; -0.3849
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
ComarcaHorta Sud Modifica el valor a Wikidata
CapitalSedaví Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població10.637 (2023) Modifica el valor a Wikidata (5.318,5 hab./km²)
GentiliciSedavienc, sedavienca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.000 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCatarroja
Dades històriques
PatrociniMare de Déu del Roser i Torquat Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalSegona quinzena de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Ferran Baixauli Chornet (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46910 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46223 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46223 Modifica el valor a Wikidata
Lloc websedavi.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ajuntamentsedavi X: sedavicomunica Modifica el valor a Wikidata

Sedaví és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud. Limita amb Alfafar, Llocnou de la Corona i la ciutat de València.

Geografia

[modifica]

El seu terme, estret i allargat i el seu relleu és totalment pla i cobert per sediments de l'època quaternària, encara en procés de rebliment o curullament en l'extrem oriental del terme, ocupat hui per arrossars, pròxims a l'Albufera.

La seua altitud mitjana es manté per davall dels 10 m. El clima és típicament mediterrani, amb mitjanes tèrmiques que oscil·len entre els 10º i els 25º de juliol.

Història

[modifica]

No hi ha restes arqueològics ni altres dades d'existència de població a Sedaví abans de l'època musulmana; l'Albufera s'estenia molt més enllà dels seus límits actuals i al seu voltant els aiguamolls impossibilitaven l'assentament de població humana.[1]

Referent al topònim del lloc hi ha la hipòtesi que pogués derivar de la producció de seda i vi, hipòtesi que ha estat descartada. El més versemblant és que el seu topònim àrab, Beniçidavi, siga degut a la procedència d'una família de Xàtiva (d'ací: "cidaví") que hi va establir l'alqueria que passat el temps donaria lloc al poble. Amb eixa paraula apareix en el Llibre de Repartiment de 1237 a 1252.[1]

Després de l'ocupació cristiana va ser atorgada pel rei Jaume I el 1239 als cavallers de Lleida anomenat Octavius i Pere Lenda.[1]

A les primeries del segle xv, el senyoriu pertanyia a Arnau Guillem Escrivà, qui el va vendre en 1427 a Pere Genso. Posteriorment passà a ser propietat de Joan Miquel qui, el 1528, va deixar-lo en herència a son germà Gaspar. Francesca Miquel va contraure matrimoni amb Josep Anselm Olginat de Mèdici, el 1594, amb la qual cosa el senyoriu va ser heretat pel fill d'aquest matrimoni, Antonio Olginat de Mèdici, la titularitat del senyoriu passà a Antoni de Barradas, fill de Maria Lluïsa Olginat i Dídac Antoni Pérez de Barradas en el qual llinatge roman fins a l'abolició dels senyorius.

La família Barrades hi posseïa la majoria de les terres. El desé senyor de Sedaví va introduir la devoció a Sant Torquat, donant un quadre conservat a la parròquia. Potser per tensions entre habitants i senyors, a més de per l'arrelada devoció local a la Mare de Déu del Roser, el culte a Sant Torquat -oficialment patró del poble- romangué quasi ignorat fins al darres terç del segle xx.[1]

En 1739, el senyor autoritzà un nou assentament en la partida del Pont de Pedra, que es va anomenar Sant Climent i que actualment forma part del nucli urbà: però no és fins a 1750 que se li atorga la categoria de lloc i comença a configurar-se com a municipi.

El culte de la Mare de Déu del Roser començà a la seua ermita, situada a la partida de Sant Climent. Al inaugurar-se l'església cap al 1802, la imatge va traslladar-se al nou temple.[1]

Al primer terç del segle xx la vida social de Sedaví es desenvolupà, apareix la Banda de Música de Sedaví (1919), es funda el Casino de la Plaça (1926) i inaugurant-se les Escoles Nacionals. També s'inaugurà la nova plaça del poble.[1]

Als 1960s Sedaví pateix una industrialització accelerada basada en la indústria del moble. Al mateix temps, la població creix amb les aportancions d'immigrants andalusos, castellans i aragonesos, provocant la construcció de les noves barriades de Sant Torquat i de la Mare de Déu del Roser.[1]

Economia

[modifica]

La seua economia, basada tradicionalment en els cultius hortícoles i de l'arròs, ha patit en el present segle una profunda transformació fins a convertir-se eminentment en industrial, centrada entorn del ram del moble i la fusta. No existixen cultius de secà i els cultius de regadiu es repartixen entre l'arròs, el taronger, la dacsa i les hortalisses, que són els que més extensió ocupen. La ramaderia només està representada per alguns caps de boví estabulat, per a la producció de llet.

La indústria és el sector econòmic més important i factor clau per a l'augment de la població basat en la immigració de mà d'obra. El moble és l'especialitat que dona renom al poble i en eixa indústria treballa més d'un terç de la població activa. La producció es realitza en xicotets tallers d'origen artesanal i familiar, ampliats a empreses mitjanes en els últims anys. S'exporta a països europeus, a més d'assortir el mercat nacional.

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 3 de Compromís per Sedaví (Compromís), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Vox.


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Sedaví

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Josep Francesc Cabanes Alonso 1.818 34,73% 7 (+3)
Partit Popular Raúl Hellín Álamo 1.121 21,42% 4 (-3)
Compromís per Sedaví Josep Ferran Baixauli Chornet 944 18,04% 3 (-1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Jose Antonio Baixauli Gimeno 636 12,15% 2 (+1)
Vox Juana Aguado Nieto 272 5,20% 1 (+1)
Altres candidatures[a][b] 417 7,97% 0 ( -1)
Vots en blanc 26 0,50%
Total vots vàlids i regidors 5.234 100 % 17
Vots nuls 37 0,70%
Participació (vots vàlids més nuls) 5.271 67,27%**
Abstenció 2.565* 32,73%**
Total cens electoral 7.834* 100 %**
Alcalde: Josep Francesc Cabanes Alonso (PSPV) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (7 vots de PSPV[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[3] Junta Electoral de Zona de València.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de 2019 l'alcalde de Sedaví és Josep Francesc Cabanes Alonso del PSPV-PSOE.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Manuel Corredor i Sanchis PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Manuel Corredor i Sanchis PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Manuel Corredor i Sanchis PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Corredor i Sanchis PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Manuel Corredor i Sanchis PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Manuel Corredor i Sanchis PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Manuel Corredor i Sanchis PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Rafael Pérez Martínez PP 16/06/2007 --
2011–2015 Rafael Pérez Martínez PP 11/06/2011 --
2015–2019 Josep Francesc Cabanes Alonso
Josep Ferran Baixauli Chornet 		PSPV-PSOE
Compromís 		13/06/2015
15/07/2016 		Pacte de govern[6]
2019-2023 Josep Francesc Cabanes Alonso PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Demografia

[modifica]

Cavanilles aporta la xifra de 185 veïns, l'any 1784; la població que dona Madoz, a mitjan segle xix, és de 835 habitants i Sanchis Sivera, l'any 1922, en comptabilitza 1.887.

A data de 2022, Sedavi tenia 10.349 habitants (INE).[7]

El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics.
El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics.

Monuments

[modifica]
  • Plaça de Jaume I, en 2021
    Plaça de Jaume I, en 2021
  • Església de la Mare de Déu del Roser
    Església de la Mare de Déu del Roser
  • Premsa de xapa (premsa mecànica) a l'avinguda del País Valencià de Sedaví
    Premsa de xapa (premsa mecànica) a l'avinguda del País Valencià de Sedaví
  • Monument al carrer València
    Monument al carrer València

Festes i celebracions

[modifica]

Les festes populars i patronals de Sedaví se celebren durant la segona quinzena del mes de setembre (encara que comencen sempre a finals de la primera). Hi tenen lloc activitats lúdiques, com ara els barracons festius, el concurs de paelles i la cavalcada; culturals, com ara l'exposició de pintura, actuacions musicals i un festival de bandes de música, i esportives, com ara una competició de futbol, a més dels actes religiosos en honor de la Mare de Déu del Roser i Sant Torquat, patrons de la població.

Altres festes populars, o de barriada, són les que, a finals d'agost i principis de setembre, se celebren en honor de Sant Roc, organitzades pels clavaris.

Sedaví celebra així mateix les festes falleres que culminen el 19 de març.

Fills il·lustres

[modifica]

Socialista històrica, es va afiliar al PSOE l'any 1976. Des de llavors va participar activament en política. En 1979 va ser la primera dona en Espanya nomenada consellera d'un govern preautonòmic, el del País Valencià, que presidia el socialista Josep Lluís Albinyana i Olmos.

En 1980 es va traslladar a Madrid com a diputada per València en les Corts Generals. Allí va romandre fins a 1993, durant quatre legislatures, sent una altra vegada la primera dona diputada per València durant les dues primeres legislatures. En el seu treball en el grup socialista en les Corts Generals va treballar en les comissions d'Educació i Cultura, Assumptes Exteriors i Control de Radiotelevisió Valenciana (RTVE). D'esta última comissió va ocupar la vicepresidència.

Des de 1982 i fins a 1987 va formar part de la delegació espanyola en el Consell d'Europa. En esta ocasió també va ser pionera, ja que en l'assemblea del dit consell va ser la primera dona que va formar part de la delegació de les Corts. A més, Adela Pla ha representat Espanya en distintes conferències de Parlamentaris per la Pau celebrades a Mèxic, Sidney i Nairobi.

Dins de l'executiva del PSOE, Adela va formar part de la Secretaria General d'Emigració, càrrec que la va obligar a desplaçar-se a diferents països durant anys. Adela Pla va tornar al seu poble natal, Sedaví, en 1993. Va ser nomenada jutge de pau de Sedaví, càrrec que va ocupar fins a la seua mort l'any 2005. Eixe mateix any va ser nomenada filla predilecta de Sedaví per part de la corporació municipal.

Notes

[modifica]
  1. ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Candidatura Popular Sedaví (CPS) (201 vots, 3,84%), Podem (181 vots, 3,46%), Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) (35 vots, 0,67%).
  2. ↑ . Sí Se Puede Sedaví (SSP) perdé el regidor obtingut el 2015.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Albiach, Vicent «Sedaví, l'evolució d'un poble». Papers de l'Horta, 17, Segon semestre 2002, pàg. 8-13.
  2. ↑ Sena, L «Cabanes (PSPV): “seré un alcalde para todos y todas”». Levante-EMV, 15-06-2019 [Consulta: 26 abril 2020].
  3. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  4. ↑ Junta Electoral de Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de València sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 115 [Consulta: 26 abril 2020].
  5. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a l'Alcora», 26-05-2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  6. ↑ Ferran Baixauli, nou alcalde de Sedaví
  7. ↑ «Instituto Nacional de Estadística». [Consulta: 9 març 2023].
  8. ↑ «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 6 gener 2017].
  9. ↑ «Iglesia Parroquial de Nuestra Señora del Rosario». Eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 2 gener 2017].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sedaví
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sedaví&oldid=34057878»