Vés al contingut

Segona República del Turquestan Oriental

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióSegona República del Turquestan Oriental
(zh-cn) 東突厥斯坦共和國 Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusestat desaparegut
estat satèl·lit Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació15 novembre 1944
Data de dissolució o abolició22 desembre 1949 Modifica el valor a Wikidata

La República del Turquestan Oriental (RTO) va ser un estat satèl·lit de curta durada al nord-oest de Turquestan Oriental,[1] entre el 15 de novembre de 1944 i el 22 de desembre de 1949.[2] Per tal de diferenciar-la amb la Primera República del Turquestan Oriental (1933–1934), sovint es descriu com la Segona República del Turquestan Oriental, encara que l'adjectiu mai fou una part oficial del seu nom.

Va començar amb la rebel·lió d'Ili, en tres districtes: Ili, Tarbaghatai i Altai, a la província de Xinjiang, que formava part de la República de la Xina. Inicialment, va obtenir el suport per part de l'URSS.[1] Durant 1946, l'RTO va participar en el govern de coalició provincial de Xinjiang, tot mantenint la seva independència.[3] El febrer de 1947, els oficials de l'RTO es van retirar de la coalició i van tornar a afirmar la seva independència, argumentant que tot Xinjiang havia de ser alliberat del domini xinès. La resta de Xinjiang estava sota control del Guomindang.[4][5][6][7]

A finals de 1949, la majoria dels seus líders i funcionaris importants van morir a la Unió Soviètica, mentre viatjaven per assistir a converses a Pequín.[8] Abans de finals de 1950, l'Exèrcit d'Alliberament del Poble Xinès havia capturat la major part de l'àrea de l'RTO, que va deixar d'existir. Tota la regió va passar a formar part de la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang, a la República Popular de la Xina (RPX). La major part de l'àrea controlada per l'RTO va caure posteriorment sota la jurisdicció de la prefectura autònoma d'Ili Kazakh.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Turquestan Oriental» (en catalan), 24-11-2023. [Consulta: 24 novembre 2023].
  2. ↑ Forbes, Andrew D. W.. Warlords and Muslims in Chinese Central Asia: a political history of Republican Sinkiang, 1911-1949. Cambridge u.a: Cambridge University Press, 1986. ISBN 978-0-521-25514-1. 
  3. ↑ 厉声 (2003) 204–206.
  4. ↑ 徐玉圻 (1998) 171–174.
  5. ↑ (Perkins, 1947, p. 554, 556–557)
  6. ↑ 厉声 (2003) 208–210.
  7. ↑ (Perkins, 1947, p. 578)
  8. ↑ Allen S. Whiting and General Sheng Shih-ts'ai " Sinkiang: Pawn or Pivot? " Michigan State University Press, 1958, East Lansing, Michigan, page 143

Bibliografia

[modifica]
  • Perkins, E. Ralph, ed. (1947). "Unsuccessful attempts to resolve political problems in Sinkiang; extent of Soviet aid and encouragement to rebel groups in Sinkiang; border incident at Peitashan". The Far East: China. Foreign Relations of the United States, 1947. Vol. VII. Washington, DC: United States Government Printing Office. pp. 546–587. Documents 450–495.
  • 徐玉圻. 《新疆三区革命史》, 民族出版社, 1998.
  • 厉声. 《中国新疆历史与现状》, 人民出版社, 2003.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Segona_República_del_Turquestan_Oriental&oldid=32702624»