Selenur
Un selenur és un compost químic que resulta de la combinació del seleni amb elements menys electronegatius que ell.
Hom els obté generalment per combinació directa de llurs elements i presenten propietats molt semblants a les dels sulfurs.[1]
Estat natural
[modifica]A la natura hom hi troba un bon grapat de minerals que químicament són selenurs. Alguns exemples són: l'athabascaïta és tetraselenur de pentacoure, ; la umangita és el diselenur de tricoure, ; la berzelianita és selenur de dicoure, ; la clausthalita és un selenur de plom(II), ; la tiemannita és selenur de mercuri(II), ; l'eucairita és un selenur doble, el selenur d'argent i coure, ; i també la fischesserita, que és un diselenur de triargent i or, ; com també la jacutingaïta que és el triselenur de mercuri i diplatí, .
Aplicacions
[modifica]Els selenurs han trobat aplicacions en el camp de noves tecnologies (electrònica i òptica). El selenur de zinc, , és el material preferit per a la fabricació de lents, finestres, acobladors de sortida i expansors de feix per la seva baixa capacitat d'absorció en longituds d'ona infraroges i la seva transmissió visible,[2] i en la fabricació de LED blancs. N'hi ha que tenen propietats de superconductors: diselenur de vanadi, ; diselenur de platí, ; diselenur de titani, ; diselenur de niobi, ; o el selenur de ferro, . Altres tenen característiques de semiconductors: diselenur d'hafni, ; diselenur de molibdè, ; diselenur de tungstè, ; diselenur de reni, ; diselenur d'estany, ; diselenur de tàntal, ; selenur de gal·lii, ; selenur de germani, ; triselenur de diindi, ; o triselenur de dibismut, .[3] El selenur de coure, gal·li i indi, , conegut com a CIGS, ha trobat aplicació en la fabricació de capes per a panells solars.[4] El selenur de plom(II), , s'ha utilitzat comunament com un fotodetector d'infrarojos en múltiples aplicacions, com espectròmetres de gas, flames de detecció d'infrarojos, espoletes per a municions d'artilleria o sistemes d'orientació d'infrarojos passius.
Referències
[modifica]- ↑ «Selenur». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «II-IV Infrared». Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2015. [Consulta: 15 octubre 2015].
- ↑ «2D Semiconductors». [Consulta: 15 octubre 2015].
- ↑ «Best Thin Film Solar Panels – Amorphous, Cadmium Telluride or CIGS?». Energy Informative.