Self-Delusion
![]() Self-Delusion | |
Dades | |
---|---|
Tipus | grup de música ![]() |
Història | |
Lloc de constitució | Barcelona |
Activitat | |
Activitat | 1996 - |
Segell discogràfic | Autoedició |
Gènere | Música synthpop |
Self-Delusion és un grup de música synthpop nascut en 1996, format per en Carles Peñalver (cantant i programació), J+ (sintetitzadors i programació) i Toni Aran (veus, composició i programació). El seu so els delata com a grans seguidors de la música dels anys 80; els seus integrants són de fet fanàtics de bandes molt variades que van des de Depeche Mode fins a The Smiths, des de The Cure fins a Portishead, des d'Aviador Dro fins a Lamb o des de Fangoria fins a Covenant.
Des dels seus inicis s'han mogut per l'escena electrònica catalana, sent teloners de bandes internacionals tan importants com Wolfsheim, De/Vision, VNV Nation o Apoptygma Berzerk, entre d'altres, actuant en espais com la Sala KGB, Bikini o Sala Salamandra. L'any 2003 van participar en la primera edició del Festival Electropop Alternativo (F.E.A.), quan l'escena electroclash a Barcelona estava en plena ebullició. El seu darrer concert va ser a la convenció anual del Depeche Mode Barcelona Fan Club[1] l'any 2018.
L'any 1998 van autoeditar un E.P. anomenat "Pride"[2] que va ser el previ al llançament del seu primer àlbum anomenat "Happiness hurts me".[3] Aquest enregistrament mostra l'eclecticisme de Self-Delusion creant cançons sobre diverses estructures electròniques, que els porten des del tecnopop clàssic fins al trip-hop, techno-rock o electro.
L'any 2013 van publicar un altre disc anomenat "A different end" el que és fins ara la seva darrera creació.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Depeche Mode Barcelona Fan Club». [Consulta: 16 gener 2019].
- ↑ «Self-Delusion - Pride». Discogs, 1998. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ «Self-Delusion - Happiness hurts me». Discogs, 2002. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ «Self-Delusion - A different end». Discogs, 2013. [Consulta: 5 gener 2019].