Selma Engel-Wijnberg
_(2).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 maig 1922 Groningen (Països Baixos) |
| Mort | 4 desembre 2018 (96 anys) East Haven (Connecticut) |
| Residència | Branford |
| Activitat | |
| Ocupació | diarista |
| Premis | |
Selma Engel-Wijnberg, nascuda Saartje "Selme" Wijnberg (Groningen, Països Baixos, 15 de maig del 1922 - Branford, Estats Units, 4 de desembre del 2018) fou una dona supervivent de l'Holocaust jueu. Va ser una de les úniques dues dones que va sobreviure al camp d'extermini de Sobibor.[1][2]
Engel-Wijnberg va fugir durant la revolta del camp el 1943, es va amagar a Polònia, i va emigrar als Estats Units després de passar per Israel. Va tornar a Europa per a testificar contra els criminals de guerra del camp de Sobibor,[3] i el 2010 va tornar als Països Baixos, on va ser nomenada Cavaller de l'orde d'Orange-Nassau per part del govern.
Selma Engel-Wijnberg va morir a Branford (Connecticut) el 4 de desembre del 2018 a l'edat de 96 anys.
Biografia
[modifica]Wijnberg va néixer en el si d'una família jueva a Groningen, al nord dels Països Baixos. Va créixer a Zwolle, on els seus pares tenien l'Hotel Wijnberg,[4] i va assistir a l'escola local. Cinc dies abans que complís els 18 anys, el 10 de maig del 1940, Alemanya va envair els Països Baixos, i poc després va començar la persecució dels jueus. El setembre del 1942, la família Wijnberg va amagar-se a Utrecht, i després a De Bilt.
En la clandestinitat, va utilitzar el nom Greetje van den Berg.[5] Les forces nazis la van atrapar el 18 de desembre del 1942, i dos mesos després la van transferir al camp de Vught, després al camp de Westerbork i, finalment, la van deportar al camp d'extermini de Sobibor el 9 d'abril del 1943, juntament amb altres 2019 homes, dones i infants jueus.[5]
Wijnberg va sobreviure a la primera selecció de presoners, i la van assignar a l'unitat de treball del camp Lager II. Allà, la van obligar a ordenar la roba de les víctimes de les cambres de gas perquè les poguessin enviar als civils alemanys, dissimulades com a donacions benèfiques.[6]
Als barracons del camp va conèixer el seu futur marit, Chaim Engel, un jueu polonès sis anys més grans que ella i amb qui s'entenien en alemany.[7] Ell la va ajudar a sobreviure, amagant-la i tenint-ne cura quan va contraure el tifus.
Durant la revolta del camp de Sobibor el 14 d'octubre del 1943, Wijnberg i Engel van poder escapar junts del camp després que el que seria el seu marit apunyalés un guarda nazi. Tots dos van escapar-se sota les bales i van amagar-se al bosc, abans d'amagar-se durant nou mesos a les golfes d'un graner.[8]
Amb la retirada de l'exèrcit nazi de Polònia per la pressió de l'exèrcit soviètic, el juliol del 1944, van poder sortir del seu amagatall. Selma Wijnberg ja estava embarassada.[8] La parella es va casar i va travessar Polònia i Ucraïna, va viatjar fins a Marsella en vaixell. Durant el viatge, el seu primer fill, Emiel, va néixer i va morir.[9]
Després de la Segona Guerra Mundial
[modifica]Acabada la guerra, la parella va tornar a casa dels pares de Selma, a Zwolle, on es van tornar a casar. La policia va decidir que, en casar-se amb un ciutadà polonès, la dona havia perdut la nacionalitat, i, davant la impossibilitat de retornar-los a Polònia, va estar a punt d'enviar-los a un camp de refugiats, tot i que finalment no ho van fer perquè el camp era ple i perquè Selma havia nascut als Països Baixos.[3]
Mentre va viure a Zwolle, la parella va tenir dos fills més, un nen i una nena, van fundar una fàbrica de teixits de vellut i una botiga de moda.[10] Tot i això, el tracte donat per les autoritats dels Països Baixos van fer-los decidir a migrar a Israel el 1951. Engel no va acabar de sentir-s'hi còmode i el 1957 van marxar als Estats Units, on es van instal·lar a Branford, Connecticut.[11]
El 12 d'abril del 2010, el ministre holandès Ab Klink li va demanar disculpes en nom del govern pel tracte rebut després de la guerra, durant una cerimònia al camp de Westerbork.[12] Tot i no acceptar la disculpa, Engel-Wijnberg sí que va acceptar la condecoració com a cavaller de l'Orde d'Orange-Nassau. Era el primer cop que tornava als Països Baixos des que n'havia emigrat el 1951.
El seu marit, Chaim Engel, va morir a Branford, Connecticut, el 2003. Selma Engel-Wijnberg va morir també a Branford el 4 de desembre del 2018, a l'edat de 96 anys.[11]
Aparicions als mitjans
[modifica]- Engel-Wijnberg va ser interpretada per Ellis van Maarseveen en la pel·lícula britànica Escape from Sobibor del 1987.
- Ad van Liempt va escriure el 2010 la biografia d'Engel-Wijnberg, titulada "Selma: De vrouw dau Sobibor" ("Selma: la dona que va sobreviure a Sobibor").
- Van Liempt també va fer un documental sobre Engel-Wijnberg per la televisió neerlandesa NOS el 2010.[13]
- Selma Engel-Wijnberg va aparèixer explicant la seva experiència a Sobibor al documental de National Geographic "Nazi Death Camp: The Great Escape" el 2014.[14]
Referències
[modifica]- ↑ Holocaust Encyclopedia. «Selma Wijnberg» (en anglès). Perfil. United States Holocaust Memorial Museum. [Consulta: 25 maig 2016].
- ↑ Dancing Through Darkness: The Inspiring Story of Nazi Death Camp Survivors, Chaim and Selma Engel (en anglès). Dunham Books, 2012. ISBN 978-0985532888.
- ↑ 3,0 3,1 Liempt, Ad Van. Selma, de vrouw die Sobibor overleefde (en neerlandès). Laren: Verbum, 2010. ISBN 9789074274425.
- ↑ Liempt, Ad Van. Selma, de vrouw die Sobibor overleefde (en neerlandès). Laren: Verbum, 2010. ISBN 9789074274425.
- ↑ 5,0 5,1 «Entrevista a Selma Engel» (en anglès). Holocaust Education & Archive Research Team, 16-07-1990. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ Trouw, Redactie. «Selma Wijnberg was de laatste Nederlandse overlevende van Sobibór» (en neerlandès), 04-12-2018. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Oral history interview with Chaim Engel - Collections Search - United States Holocaust Memorial Museum». [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ 8,0 8,1 Trouw, Redactie. «Selma Wijnberg was de laatste Nederlandse overlevende van Sobibór» (en neerlandès), 04-12-2018. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ Zaretsky, Mark. «Holocaust survivor from Branford tells of love amid horror (video)» (en anglès americà), 28-10-2010. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Chaim Engel - Sobibor Interviews». Arxivat de l'original el 2022-01-15. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ 11,0 11,1 Anonym. «Last Dutch Sobibór survivor (96) died | tellerreport.com» (en anglès). [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Dutch American death camp survivor receives apology and knighthood » The Windmill news articles » goDutch». Arxivat de l'original el 2023-06-16. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Kijk alles van NPO op NPO Start» (en neerlandès). [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Nazi Death Camp: The Great Escape (TV Movie 2014) - IMDb». [Consulta: 27 gener 2021].