Vés al contingut

Semi-parlant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En lingüística, un semi-parlant és un parlant d'una llengua amenaçada que té competència lingüística parcial en la llengua. Generalment els semi-parlants no usen regularment la llengua amenaçada en la conversa, sovint el seu discurs conté modificacions considerades "errors" pels parlants nadius. Els semi-parlants es troben sovint entre els participants motivats més involucrats en els projectes de revitalització de la llengua.[1]

Com a llengua es torna obsoleta i la comunitat lingüística es desplaça a altres idiomes la parlen amb menys freqüència i en menor nombre de dominis socials. Per aquesta raó, molts oradors aprenen l'idioma parcialment i sovint en una forma simplificada, amb gran influència de la llengua majoritària. Aquests parlants són coneguts a vegades com a "semi-parlants", "quasi-parlants" o "recordadors". El terme semi-parlant va ser introduït per la lingüista Nancy Dorian en la descripció dels darrers parlants del dialecte de l'est de Sutherland del gaèlic escocès.[2][3]

Quan els semi-parlants formen una part important de la comunitat de parla sovint esdevé la contracció de la llengua, ja que les normes lingüístiques s'acomoden a les competències dels parlants.[4][5]

Referències

[modifica]
  1. Grinevald, Collette & Michel Bert. 2011. "Speakers and Communities" in Austin, Peter K; Sallabank, Julia, eds. (2011). Cambridge Handbook of Endangered Languages. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-88215-6. p.50
  2. Dorian, Nancy C. 1980. Language Shift in Community and Individual: The Phenomenon of the Laggard Semi-Speaker. International Journal of the Sociology of Language. Volume 1980, Issue 25, Pages 85–94
  3. N. Dorian, "The Problem of the Semi-Speaker in Language Death," International Journal of the Sociology of Language 12 (1977): 23-32.
  4. Knowles-Berry, Susan «Linguistic decay in Chontal Mayan: the speech of semi-speakers». Anthropological Linguistics, 29, Winter 1987, pàg. 332–341. JSTOR: 30028108.
  5. Dorian, Nancy C. «Fate of morphological complexity in language death: Evidence from East Sutherland Gaelic». Language, 54, setembre 1978, pàg. 590–609. JSTOR: 412788.